Ves al contingut principal

Tripartit / Víctimes

TRIPARTIT. Encara hi ha un argument en el qual s’insisteix poc. Des dels QWERTY s’acostuma a assenyalar la presència de l’antiga Convergència pilotant el procés (cada dia més discutible, davant la independència de criteri del president, la força electoral creixent d’Esquerra i la presència d’independents a Junts pel Sí) com el gran roc al camí que fa inviable sumar-se al procés. L’independentisme d’esquerres faria bé d’adreçar-se als Comuns i girar-los cap per avall l’argument: allò que a Catalunya obstaculitza greument fins a impedir un govern d’esquerres és la perpetuació de la dependència. Només perquè existeix el gran repte de la independència al davant es justifiquen polítiques de transversalitat: el dia que la República Catalana sigui en marxa la unitat de l’esquerra serà facilíssima. I nomes les urnes dictaran aleshores si té o no prou força per governar. Prou dependència, doncs, si el que es vol és un govern d’esquerres.

VÍCTIMES. Durant dècades hem vist la dreta postfranquista utilitzar les víctimes de manera barroera. Normalment, com a coartada per a emparar vulneracions dels drets fonamentals. Tot ha estat justificable, encara que no vingués a tomb, amb tal de reparar el dolor de les víctimes. Ara resulta, però, que la seva desaparició i el dolor de les seves famílies era superable. Que l’extrema sensibilitat cap al seu dolor era només un recurs d’estratègia política. El ministre d’exteriors ens ho ha explicat clar: un atac terrorista se supera, però la dissolució d’Espanya és irreversible, com demostren totes les independències de la metròpoli. De fet, posats a dir bajanades, no ho és pas: simplement, només caldria tornar a ocupar militarment Catalunya com van fer les tropes filipistes el 1713-1714. Per la força: si es pot mantenir la dependència per la força, com es fa ara, perquè no, també, recuperar-la?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.