Ves al contingut principal

Tripartit / Víctimes

TRIPARTIT. Encara hi ha un argument en el qual s’insisteix poc. Des dels QWERTY s’acostuma a assenyalar la presència de l’antiga Convergència pilotant el procés (cada dia més discutible, davant la independència de criteri del president, la força electoral creixent d’Esquerra i la presència d’independents a Junts pel Sí) com el gran roc al camí que fa inviable sumar-se al procés. L’independentisme d’esquerres faria bé d’adreçar-se als Comuns i girar-los cap per avall l’argument: allò que a Catalunya obstaculitza greument fins a impedir un govern d’esquerres és la perpetuació de la dependència. Només perquè existeix el gran repte de la independència al davant es justifiquen polítiques de transversalitat: el dia que la República Catalana sigui en marxa la unitat de l’esquerra serà facilíssima. I nomes les urnes dictaran aleshores si té o no prou força per governar. Prou dependència, doncs, si el que es vol és un govern d’esquerres.

VÍCTIMES. Durant dècades hem vist la dreta postfranquista utilitzar les víctimes de manera barroera. Normalment, com a coartada per a emparar vulneracions dels drets fonamentals. Tot ha estat justificable, encara que no vingués a tomb, amb tal de reparar el dolor de les víctimes. Ara resulta, però, que la seva desaparició i el dolor de les seves famílies era superable. Que l’extrema sensibilitat cap al seu dolor era només un recurs d’estratègia política. El ministre d’exteriors ens ho ha explicat clar: un atac terrorista se supera, però la dissolució d’Espanya és irreversible, com demostren totes les independències de la metròpoli. De fet, posats a dir bajanades, no ho és pas: simplement, només caldria tornar a ocupar militarment Catalunya com van fer les tropes filipistes el 1713-1714. Per la força: si es pot mantenir la dependència per la força, com es fa ara, perquè no, també, recuperar-la?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…