Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2016

Detenció / Dignitat

DETENCIÓ. Feia goig veure a Vic, donant-li suport, des d’Antoni Castellà fins a la Gabriela Serra, passant per en Dante-Fachín i Jaume Asens. La dignitat i el bon judici del regidor de Capgirem Vic Joan Coma és digna de tota mena d’elogi. Ha triat enfrontar-se a un estat demofòbic que es val, com a instruments per intentar fer callar la veu de l’independentisme, de la conxorxa entre un individu xenòfob de l’extrema dreta d’aquí i un ex-inspector de la policia franquista d’allà, que actua ara com a jutge de l’Audiència Nacional. La seva opció per la desobediència, conjuminada amb el respecte que reclama per als mossos d’esquadra, amb els quals Espanya el voldrà enfrontar per dividir-nos, resulta absolutament encomiable. Amb el procés contra Joan Coma, per la seva opinió com a regidor expressada en un ple municipal, el Regne d’Espanya, malalt de mort, continua trencant fronteres: delictes d’opinió política en ple segle XXI.
DIGNITAT. El Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona…

Cop / Desert

COP. Al fil de la intervenció de Joan Tardà al tercer debat d’investidura de Mariano Rajoy, no us podeu perdre l’explicació impecable de Javier Pérez Royo, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla. La gota que ha vessat el got del procés ha estat la sentència del TC 31/2010, que el professor andalús qualifica sense contemplacions de cop d’Estat. La carta del 78 fixava una constitució territorial amb un doble sistema de sobirania: la nacionalitat no pot imposar el seu nivell d’autonomia (requereix l’aprovació de les “Cortes generales”) i l’Estat tampoc pot fer-ho (l’Estatut acordat a Madrid ha de ser objecte de ratificació en referèndum per la nacionalitat). Resulta evident que la sentència del constitucional va rebentar per dins aquest principi i el sistema constitucional espanyol pateix d’una radical manca de legitimitat a Catalunya. Si és que poden, només el sostindran durant un temps per la força.
DESERT. L’ús del català a la justícia del nostre país sí que és…

Abstenció / Barons

ABSTENCIÓ. Aquesta setmana, segons ells mateixos prediquen, temps de coherència per als principals dirigents del PSC, com ara Miquel Iceta o Núria Parlón, però també per a gent com l’alcalde de Terrassa Jordi Ballart. Poca gràcia té, però, com es posen a la boca conceptes, com el de la desobediència, tan allunyats de la seva pràctica política, aferrada tan sovint a l’establishment, i com es comparen amb càrrecs públics que s’hi juguen en fer-la penes de presó. Sí, ara toca coherència, que consisteix no només a votar no a Rajoy en compliment del seu compromís amb els electors (recordeu, #FemForaRajoy) si no també a complir les amenaces d’estripar el carnet en cas que existís un acord entre els dos grans partits espanyols per investir president Mariano Rajoy. I no hi hagut un acord, és encara pitjor: el faran president de franc. Núria Parlón, Jordi Ballart, públicament compromesos, com tenim el tema?
BARONS. Que el PSOE és partit del règim no cal que ens ho expliquin gaire als qui conse…

Regeneració / Retratar-se

REGENERACIÓ. Ciutadans perd gas a cada nova enquesta, aquí i allà. Ha perdut utilitat per a l’establishment, que immediatament ha tallat l’aixeta, fins fa no fa gaire inesgotable, dels mitjans de comunicació. Aquí, la cap de l’oposició Inés Arrimadas, entestada a assajar un gir catalanista sense crèdit, apareix desbordada pels circs que munten a banda i banda de l’hemicicle, García Albiol i Coscubiela. Per acabar d’enterrar la seva credibilitat regeneradora a Espanya, lliurats amb armes i bagatges a Mariano Rajoy, els taronges han rectificat aquesta setmana la seva frontal oposició a la continuïtat de Jorge Fernández Díaz en un futur govern: diuen que no està implicat en cap cas de corrupció. Utilitzar els mitjans de l’estat a benefici de la seva causa política els sembla un signe de nova política, que per defensar la unitat d’Espanya val tot. La lluita contra l’independentisme està fent saltar pels aires del tot la feble cultura democràtica espanyola.
RETRATAR-SE. Accions esperpèntiq…

Periodisme / Pluralitat

PERIODISME. Els mitjans espanyols continuen caient pel pendent de la degradació professional més absoluta. Diumenge passat, un veritable desplegament d’enquestes per a apuntalar l’abstenció del PSOE, aconseguida fa dies amb el cop de palau del susanisme, però que està costant massa de fer triomfar definitivament. El diari “El País” va haver de fer les seves habituals interpretacions “especials” de les dades (que tan bé coneixem en tot allò que fa referència al procés català) per fer dir als enquestats allò que ara convé a l’IBEX35. Per acabar-ho d’arrodonir, Televisió espanyola parlava d’un milió d’assistents a l’acte catastròfic de “Soledat” Civil Catalana a Can Dragó, que no va ser capaç d’aplegar gaire més de mig miler de despistats. Ha arribat un punt en el qual la realitat no importa absolutament res. Fa autèntica por comprovar fins a quin punt de manipulació estan disposats a arribar per a conservar per blindar-se.
PLURALITAT. El dependentisme no perd ocasió de desprestigiar els…

Mobilitzar-nos / Odi

MOBILITZAR-NOS. Dijous a la nit, davant del Parlament, pell de gallina. Càrrecs electes, partits, entitats i un bon nombre de ciutadans van aplegar-se en defensa de la presidenta del Parlament i les institucions catalanes. Ho diem poc: el que perpetra el TC sota les ordres del govern espanyol és un atac sense precedents a la sobirania del poble de Catalunya. El poder judicial també és basa en el poble i no pot actuar en contra dels seus designis. Entre els presents, si no m’erro, l’absència de Joan Coscubiela i la presència d’Ada Colau i altres diputats QWERTY. Una part substancial dels Comuns, arribat el moment, hi serà. L’altra, evidentment, s’abraçarà definitivament als partits del Règim. Fets com aquest demostren la necessitat de portar el procés al punt de no retorn. Només així obligarem a triar els de dins i els de fora, cada dia més al·lucinats amb el comportament enfollit de l’Estat espanyol.
ODI. Les intervencions d’alguns dels “hooligans” QWERTY als mitjans i les xarxes soci…

Hipòcrites / Il·legítim

HIPÒCRITES. La victòria de Miquel Iceta a les primàries de la primera secretaria del partit dels socialistes catalans no canvia res. Poques hores abans, el PSC porta flors en homenatge al president Lluís Companys, en el 76è aniversari del seu afusellament per l’Estat espanyol. Sí, sí, repeteixo, per l’Estat espanyol que continua sense anul·lar el seu judici. En contrast, el PSC és aquell partit que ja ha anunciat que votarà a favor del suplicatori al Congreso contra el diputat Francesc Homs, perquè, diuen, ningú pot estar per sobre de la llei. És un autèntic record del món en hipocresia: si avui el president Companys fos jutjat pels Fets d’Octubre de 1934, naturalment, el PSC hi votaria a favor d’empurar-lo, de bracet dels hereus directes dels seus assassins. Quin sentit, doncs, té portar-li flors? Per acabar-ho d’adobar, els socialistes catalans s’ha abstingut a l’hora d’anul·lar les sentències polítiques dels tribunals franquistes.
IL·LEGÍTIM. L’Associació de Municipis per la indep…

Braus / Catalanofòbia

BRAUS. La decisió de tombar la prohibició de les curses de braus a Catalunya, resultat d’una Iniciativa Legislativa Popular que va fer seva el Parlament de Catalunya en 2010, demostra fins a quin punt les més altes instàncies de l’Estat han embogit: estan disposats a imposar les competències de l’estat sobre una matèria, la regulació dels espectacles públics, en la qual totes són de la Generalitat. Però, a més, ho fan en base a una declaració com a bé cultural a protegir que data de tres anys més tard i a la qual, de manera insòlita en dret, se li reconeix, doncs, efectes retroactius! I és que, a l’Espanya del Règim de 78 gairebé tot és retroactiu, per no dir directament reaccionari. Però no només allà: la ponent d’aquest prodigi jurídic és una magistrada catalana, doctora honoris causa (sí, sí, honoris causa) per la Universitat de Girona. Ja veus, tu, quines coses.
CATALANOFÒBIA. El cap de setmana passat va ser un autèntic prodigi de fraternitat, estima i carinyo. En poques hores, Jo…

Aldarulls / Autolesionar-nos

ALDARULLS. Quan una proposta cultural no s’entén potser vol dir que qui la proposa ha comès un error. És el cas de l’ l'exposició "Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà", instal·la des de dimarts al Born Centre Cultural. A partir d’aquí, és evident també que una part dels crítics s’han passat de frenada, amb qualificatius envers els organitzadors, com a mínim, un pèl desafortunats. El cert és, però, que Manel Risques, el comissari de la mostra, ha reconegut que va rebre l’encàrrec de fer-la al Born, un lloc del tot inadequat. I que les expressions del regidor de cultura socialista Jaume Collboni contra aquell espai (i també d’altres càrrecs municipals com ara l’arquitecte Carmel Mòdol), juntament amb la del Comissionat de Programes de Memòria de l’ajuntament barceloní, l’historiador Ricard Vinyes, retraten clarament l’objectiu de dinamitar el Born com a epicentre del record de la liquidació de la Catalunya estat el 1714.
AUTOLESIONAR-NOS. El president Puigd…

Treballar / Unipartidisme

TREBALLAR. És un resum perfecte de tot plegat. Resulta que, amb tota la lògica del món, l’alcaldessa de Badalona havia assenyalat que la Festa de la Raça no té arrelament a la seva ciutat i que, per tant, els treballadors de l’Ajuntament que volguessin treballar aquell dia podrien fer-ho. I és que, de totes les jornades que el Regne d’Espanya podria haver escollit per celebrar la seva festa nacional, va anar a triar (gens casual, per obra i gràcia de Felipe González, vés per on) una que n’és profundament impresentable, contaminada d’imperialisme i de feixisme, tal i com cada any podem comprovar als carrers de Barcelona (amenaces de mort incloses). La delegada del govern espanyol, però, “nasia pa denuncià”, no s’hi ha pogut estar de portar l’Ajuntament de Badalona als tribunals. Nosaltres volem treballar i ells no ens hi deixen. Una cosa que no havia passat mai.
UNIPARTIDISME. El PSOE es lliura, finalment, amb armes i bagatges i ara anirem veient, exactament, quines són les contraparti…

Olímpic / Processisme

OLÍMPIC. Aquesta setmana hem conegut que torna el Comitè Olímpic Català (COC): la Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC) ha acordat substituir els vells estatuts de 1989 i reconvertir el COC en màxim representant de l’esport català a nivell internacional. La col·laboració de la UFEC, representants de les federacions i dels clubs més potents, assegura una projecció molt forta. Es tracta d’una excel·lent notícia: fa un quart de segle el primer Comitè Olímpic Català fou una de les puntes de llança de la reivindicació de Catalunya com a país esportiu, en la línia del que havia establert el baró del Coubertain, ànima del moviment olímpic en els seus orígens. Juan Antonio Samaranch hagué d’intervenir, violentant un segle d’història, per carregar-se l’esperit fundacional de la Carta Olímpica del Comitè Internacional Olímpic. Ara, finalment, s’atansa l’hora en la qual el COC tornarà a lluir arreu el nom del nostre país.
PROCESSISME. Dilluns al matí. Festival encomunista. En el transc…

Mànigues / No

MÀNIGUES. Després d’aguantar el que no està escrit, insults, escridassades i intoxicació permanent des dels mitjans de la caverna, finalment, Gerard Piqué ha decidit enviar-los a can Pistraus i fixar full de ruta i data de la seva declaració d’independència de la selecció espanyola: serà l’estiu del 2018, després del Mundial de Rússia. Això, sí caldrà que el Govern espanyol s’hi avingui o, si més no, no s’interfereixi; una secessió tolerada: amb la legislació actual a la mà, acudir a les convocatòries de les seleccions espanyoles és obligatori i desatendre la crida comporta la suspensió de la llicència federativa, l’exili esportiu, vaja. Convé que se sàpiga i en aquest sentit Esquerra Republicana ha fet la mar de bé en presentar una proposició no de llei reclamant la derogació de la part de Llei de l’esport de 1990, feta en el context de l’onada repressiva olímpica contra la independentisme, que així ho imposa.
NO. El president Puigdemont s’ha desplaçat aquesta setmana a la metròpoli …

Esparracar / Imposar

ESPARRACAR. El règim del 78 ha perdut tota la seva legitimitat a Catalunya. La imatge de José Téllez fent miques el mandat judicial de tancar l’Ajuntament de Badalona el dia de la Hispanitat queda per a la història. És un procés que va esclatar el 2010, quan el Tribunal Constitucional va decidir de manera unilateral quin era l’autogovern que havíem de tenir. Des d’aleshores, el dependentisme no ha plantejat cap via per refer el “pacte” trencat. I aquesta il·legitimitat va amarant les relacions entre Catalunya i Espanya d’una manera que no té aturador. Diuen que el poder judicial espanyol vol avisar clarament els funcionaris què els espera el dia D si col·laboren amb la desconnexió definitiva. És possible. Mentre arriba el dia de la gran desobediència col·lectiva, centenars, aviat, milers de desobediències van fent forat. Són centenars, milers de barquetes, insignificants cadascuna d’elles, que acabaran enfonsant el gran portaavions.
IMPOSAR. Convé insistir, que el que ha passat aquest…

Ceuta / Desús

CEUTA. La nova líder conservadora Theresa May ha visitat aquesta setmana Madrid. Segons sembla, un dels afers a tractar era la proposta espanyola, arran del triomf del Brexit, de co-sobirania damunt el penyal de Gibraltar, una opció que els seus habitants rebutgen frontalment. L’actitud del Govern de la metròpoli i, en particular, del ministre García-Margallo en relació a la colònia britànica és darrerament de psiquiatra. Fins a quin punt el Regne d’Espanya està perdent els papers es pot comprovar amb la visió d’aquesta explicació d’en Vicent Partal sobre es reiterats avituallaments de submarins russos a Ceuta. Embogit pel Brexit, el Govern espanyol està disposat a actuar obertament en contra dels interessos de l’OTAN obrint els seus ports a les tasques d’espionatge que l’armada russa du a terme a l’Atlàntic. Compte que aquest fet, extraordinàriament greu (i potser amb altres claus amagades) està passant estranyament desapercebut.
DESÚS. El govern municipal de Viladamat, un dels munic…

Aixella / Carrer

AIXELLA. Quan ja sembla que ha fet el cim, les compareixences de Xavier García Albiol encara assoleixen un nou esperpent. Aquesta setmana, amb el seu to quinqui habitual l’hem vist referir-se a la urbanitat dels seus adversaris polítics, en una autèntica orgia de profunditat intel·lectual. Quin nivell! El darrer “leit motiv” dels populars, tant del gust de la Diagonal de Dalt: que el Govern de la Generalitat es troba completament tenallat pels radicals que es toquen l’aixella i s’ensumen el dit. Els populars catalans han donat suport i participat amb una modesta delegació a la mini mobilització dependentista de la Plaça Catalunya de Barcelona amb motiu de la Festa de la Raça i també a la campanya per entrevistar-se amb el president de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa per a “denunciar” la gravíssima situació que es viu a Catalunya: una nova i intel·ligent contribució a la internacionalització del procés. Tanta habilitat esparvera.
CARRER. Si no ens sortim serà ben…

Unicornisme / Vagància

UNICORNISME. El Parlament ha reviscut la clàssica escena d’unicornisme dels QWERTY al voltant del referèndum acordat que mai serà. Comuns, podemites i ecosocialistes insisteixen a demanar permís per pactar una consulta vinculant. Com si no ho haguéssim fet disset vegades abans. Fins i tot amb Joan Herrera a la tribuna del “Congreso”. Bé, doncs, som-hi. Fem-ho com abans, tornem-hi amb una proposta de referèndum acordat. Això sí, a diferència de fa tres anys jo els donaria tot el protagonisme. Sencer. Que Xavier Domènech la defensi en solitari a la Carrera de San Jerónimo, amb el suport unànime de tots els diputats independentistes. I després de la plantofada, amb els dits encara marcats a la cara, que el representant dels Comuns a les Espanyes ens negui el referèndum perquè no l’hem pactat. Convé retratar quan abans la seva voluntat de diferir “sine die” el referèndum que el Regne d’Espanya no acceptarà mai.
VAGÀNCIA. La intervenció de Xavier García Albiol al Debat de Política General …

Referèndum (I) / Referèndum (II)

REFERÈNDUM (I). Ciudadanos ha dit aquesta setmana per boca del seu genial diputat Fernando de Páramo que els independentistes pensem repetir referèndums, un rere l’altre, fins a guanyar-lo. Atenció, atureu màquines: I? També ells van insistir a presentar-se fins a obtenir representació i després fins a quedar segons. Igual com fa la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, és molt curiós que considerin el 9-N com un referèndum, perquè aleshores vol dir, senzillament, que ja hem guanyat, i, poca broma, amb un 81% dels vots a favor de la independència. És molt xocant que altes instàncies del sistema judicial i grans partits constitucionalistes reconeguin que ja ens hem autodeterminat i, en canvi, siguem nosaltres mateixos els qui (com sempre, amb el desig d’agradar-nos encara més) diguem que no, que encara fa falta fer-ne un altre, de referèndum. Declarem ja la independència amb l’aval definitiu de Ciudadanos i el TSJC.
REFERÈNDUM (II). El dependentisme català no ha trig…

Immobilisme / Querella

IMMOBILISME. El Regne d’Espanya enregistra aquests dies el triomf dels triomfs del tancredisme. Sí, finalment, Rajoy no farà absolutament res: només esperar que el PSOE se li agenolli al davant i li petonegi no un, sinó els dos peus. El to perdonavides de líders socialistes com ara Emiliano García-Page és un dels posats més grotescos dels darrers decennis de la vida política espanyola: després d’haver fet el ridícul més estrepitós davant l’electorat per evitar unes terceres eleccions al preu d’esbudellar de dalt a baix el partit, ara avisa que ningú pot interpretar la baralla interna del PSOE com un signe de debilitat. Aquest home, acaba d’aterrar procedent de Mart? El riure dels populars encara ressona a les portes de Ferraz. Rajoy encara dubta entre un PSOE completament partit pel mig fent-li de minyona/esclau incompetent un parell d’anys o unes terceres eleccions per acabar de rematar-lo.
QUERELLA. L’Estat espanyol continua fent boicot a l’aplicació de la justícia universal. L’esta…

Enquesta / Funcionaris

ENQUESTA. Amb demagògia habitual, els partits dependentistes i fins i tot col·lectius del poder judicial s’han abraonat histèrics contra els mitjans públics catalans i la llibertat d’expressió. Des del “Catalunya Vespre” de Catalunya Ràdio es preguntava a les xarxes socials, amb més o menys encert en la formulació, si la gent està disposada o no a sortir al carrer per protestar contra el judici polític als responsables institucionals del 9-N. El Partit Popular va fer una piulada de denúncia fins i tot des del seu compte de twitter a nivell espanyol: curiosament, la falsa polèmica coincidia amb l’inici del judici pel cas Gürtel i les sessions del cas de les targetes “black” de Bankia. Quina casualitat. Per desgràcia, el mateix es pot dir de la croada de certs sectors de la CUP en relació a una intervenció de l’escriptora Empar Moliner, també més o menys afortunada, a “Els Matins” de TV3.
FUNCIONARIS. Amb motiu del Debat de Política General i amb una nul·la valoració per part d’una opos…

Braus / Disciplina

BRAUS. El Tribunal Constitucional ha tingut una setmana especialment dedicada a Catalunya. Remissió a la presidenta Forcadell a l’àmbit penal, anul·lació de la Declaració del 9-N, suspensió de la llei d’igualtat entre homes i dones. És un no parar. Segons sembla, també és a punt de caure una nova anul·lació d’una altra llei del Parlament, aquesta amb l’objectiu d’assolir la restauració de les curses de braus a Catalunya, absents del nostre país des de fa sis anys. La Gestoria ni tan sols té dret a decidir això. Anorreament total. I, entretant, el nostre conseller de Cultura, l’home del pacte permanent amb la metròpoli (de Rodalies a l’art de Sixena), significat amb una polèmica entrevista a un dels diaris de referència del nacionalisme espanyol, actual portaveu abrandat de Ciudadanos. Hi ha coses que costen molt, però molt d’entendre, fins i tot des de la lleialtat més mínima a un govern.
DISCIPLINA. La candidata a la primera secretaria del PSc, Núria Parlón, ha anunciat que està disp…

Arcàdia / Arxius

ARCÀDIA. Caps d’Estat que (presumptament) subornen per evitar condemnes. Ministres que guarden al despatx maletins amb milions d’euros per pagar mentides que empastifin enemics polítics. Partits del Govern que destrossen a cops proves incriminatòries. Fiscals que afinen processos judicials. Tribunals que envien a judici responsables polítics que fomenten la participació dels ciutadans. Estats que multipliquen la despesa militar mentre fan fora la gent de casa seva. Que fan línies de tren buides per no invertir en les que van plenes a les colònies. Que enfonsen milions en submarins que no suren. Àrbitres constitucionals amb carnet de partit. Estats que van pel món amenaçant i pressionant tothom per a evitar que ens expliquem. Governs democràtics que creen una policia política. La llista seria interminable. La República Catalana no serà l’arcàdia de la qual se’n fot Miquel Iceta però és molt possible que no faci tanta pudor de claveguera com el Regne d’Espanya.
ARXIUS. Las Televisió de …

Solidesa / Untar

SOLIDESA. El president ha revestit novament de la màxima solidesa el full de ruta cap a la independència. Cal explicar-lo amb solvència i amb una sola veu. Sense cap discordança. Naturalment, posar-hi el màxim detall en tot allò que es pugui, però sense donar totes les pistes a l’enemic. Després que el president hagi posat damunt la taula l’opció d’un referèndum, però, hi ha una cosa ben contrastada: tal i com van tornar a posar de relleu inoportunes filtracions de les deliberacions del Consell Executiu al diari comtal, els consellers d’Interior i Governació no creuen en la viabilitat d’un referèndum vinculant. Es tracta de dues conselleries implicades en l’organització dels processos electorals. Potser per això, el president Puigdemont ha encarregat al vicepresident i el conseller Romeva l’arquitectura fonamental del referèndum. D’aquí a la segona quinzena de setembre caldrà reflexionar sobre la idoneïtat de tothom per assolir l’objectiu.
UNTAR. El diari madrileny tantes vegades corr…

Referent / Simpàtic

REFERENT. Durant la campanya electoral ja n’havíem escoltat lloances molt estranyes de gent com ara Joan Coscubiela o Gemma Ubasart, però la nit electoral a Euskadi, des de Catalunya, els encomunistes Raimundo Viejo i David Cid reblaren el clau amb una eloqüència desconeguda. Urkullu i el PNB com a model. Espectacular. Per a dir tots plegats, simplement, en el paroxisme de la revolució, que troben a faltar el d’abans, que volen que torni la Convergència i Unió de Josep Antoni Duran i Lleida, la que defensava a capa i espasa el comte de Godó, la de l’oasi autonomista. Consideren que a Neguri no hi ha casta, que la dreta només és catalana, que el PNB és nova política. Francament, un espera que l’establishment es faci seus els èxits d’altres establishments, però que els QWERTY tinguin com a referent el nacionalisme conservador basc és realment de traca i mocador.
SIMPÀTIC. Tot i que Miquel Iceta li’n doni suport de manera tan histèrica, al final, Pedro Sánchez ens caurà bé i tot, de tant…

Miratge / Pressupostos

MIRATGE. L’actitud dels QWERTY durant la qüestió de confiança ha fet que els mitjans es llancessin a constatar cert desgel entre la majoria parlamentària independentista i l’unicornisme confederal de l’actual amalgama entre Podemos i Iniciativa. Certament, el debat ha permès reconduir una relació que de feia mesos semblava francament malmesa. Ara bé, no ens enganyem. El camí del referèndum acordat, com ja s’ha demostrat disset vegades, és del tot impracticable. Té un recorregut curtíssim. Més, quan es faci realitat el nou govern Rajoy. Arribats a l’estiu, la gent del Comuns hauran de decidir si, a la vista del bloqueig del referèndum per part de L’Estat, s’avenen o no a emprendre, finalment, la via d’un de vinculant dins la legalitat catalana que prevegi la Llei de Transitorietat Jurídica. I convé que no ens enganyem ni albirem falses esperances: per desgràcia, arribats al moment decisiu, els QWERTY tornaran a triar dependència.
PRESSUPOSTOS. El president Puigdemont ha fet la mar de b…

Escissió / Majoria

ESCISSIÓ. L’espectacle ofert pel socialisme espanyol és de crispetes. Costa molt d’entendre com Felipe González, qui encara es vanta dels GAL, pugui tenir prou pes, vint anys després d’abandonar la presidència del Govern espanyol, com per dictar sentència de mort contra un secretari general escollit pels militants en primàries. La covardia de Susana Díaz no coneix límits: envia els seus peons a forçar la caiguda de Sánchez i dóna la cara (relativament) dos dies més tard. A hores d’ara, la situació recorda a la que es produirà el nostre dia D: dos legitimitats sobre el terreny a l’espera d’un sol guanyador, és a dir, de qui aconsegueixi controlar definitivament el territori. La gent mobilitzada hi jugarà, sense dubte, un paper determinant. Si cristal·litza una escissió del partit serà la fi del PSOE; si dóna finalment el seu suport passiu a la investidura de Rajoy, també. Un harakiri realment espectacular.
MAJORIA. Amb la seva habilitat dialèctica habitual (que a mi, a diferència de la…

Centrisme / Desmentit

CENTRISME. El conseller Santi Vila ha estat aquesta setmana en boca de tothom arran de la seva valoració a les xarxes socials dels resultats electorals de diumenge. Diu que els electors han premiat els perfils centristes. Situar, sobretot, Núñez Feijóo en el centre polític és ben curiós, si tenim en compte que el seu grup al Parlament gallec en tindrà tres a l’esquerra de l’hemicicle i cap ni un a la dreta. Certament, la setmana no era la millor per treure la poteta: tocava deixar al president Puigdemont tot el protagonisme. A sobre, la sospita que les darreres filtracions de les deliberacions del Consell Executiu podrien procedir del conseller de Cultura no contribueixen precisament a enllustrar la seva figura: amb el seu nomenament, molts van tenir la percepció que el seu partit preferia tenir-lo dins que fora del Govern. Confiem que, al final, l’independentisme no n’hagi de penedir-se conjuntament.
DESMENTIT. José Crehueras, en perfecte castellà, ha anunciat, de costat de l’alcalde…

Avís / Castanya

AVÍS. La formació lila, després de l’espectacle previ de divisió dels seus a Madrid, ha vist com perdia en tres mesos la meitat dels vots a Euskadi i més d’un terç a Galícia (a ciutats com la Corunya, prop de la meitat respecte a les municipals): no es poden comparar eleccions generals i nacionals, però eren justament ells qui ho feien fins ara a tota hora. És un avís seriós per als Comuns: el vot dual existeix i els QWERTY, amb els seus 11 diputats actuals n’haurien de prendre nota. La reacció, tallar (o amenaçar de fer-ho), de cop i volta, els llaços amb els governs socialistes de Castella-la Manxa, Extremadura i les Balears, francament, no sembla gaire seriós: demostra un nul interès de Podemos per l’autonomia. Llançar el PSOE en braços del PP, el que han buscat des del minut zero, no es pot forçar a darrera hora d’una manera tan barroera.
CASTANYA. Mítica ha estat la patacada de Ciudadanos a Euskadi i Galícia: zero-zero. Fins i tot allà, com ara el País Basc, on UPyD havia aconseg…