Ves al contingut principal

Aixella / Carrer

AIXELLA. Quan ja sembla que ha fet el cim, les compareixences de Xavier García Albiol encara assoleixen un nou esperpent. Aquesta setmana, amb el seu to quinqui habitual l’hem vist referir-se a la urbanitat dels seus adversaris polítics, en una autèntica orgia de profunditat intel·lectual. Quin nivell! El darrer “leit motiv” dels populars, tant del gust de la Diagonal de Dalt: que el Govern de la Generalitat es troba completament tenallat pels radicals que es toquen l’aixella i s’ensumen el dit. Els populars catalans han donat suport i participat amb una modesta delegació a la mini mobilització dependentista de la Plaça Catalunya de Barcelona amb motiu de la Festa de la Raça i també a la campanya per entrevistar-se amb el president de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa per a “denunciar” la gravíssima situació que es viu a Catalunya: una nova i intel·ligent contribució a la internacionalització del procés. Tanta habilitat esparvera.

CARRER. Si no ens sortim serà ben bé culpa nostra. Perquè ells s’entesten a posar-nos-ho ben fàcil. Què dir, sinó de l’espectacle organitzat al carrer per l’espanyolisme amb motiu del 12 d’Octubre. Increïble. A la plaça d’Espanya i Montjuïc mobilitzacions de l’extrema dreta amb crema d’estelades, greus amenaces a periodistes i crits contra la immigració. A la de la Plaça Catalunya, poc més de dos mil persones (menys que mai) aplegades per trenta organitzacions dependentistes, amb la presència de representants del PP i C’s, braços de joves en alt i estands amb venda de propaganda nazi. Ni a un lloc ni a l’altre cap mena d’intervenció per aturar l’apologia del feixisme i la xenofòbia. I després de quatre diades amb centenars de milers d’independentistes al carrer, aquesta és tota la mobilització del dependentisme. Una nova ratificació empírica del caràcter inevitable de la nostra victòria. Aquesta imatge val més que mil paraules.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…