Ves al contingut principal

Aldarulls / Autolesionar-nos

ALDARULLS. Quan una proposta cultural no s’entén potser vol dir que qui la proposa ha comès un error. És el cas de l’ l'exposició "Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà", instal·la des de dimarts al Born Centre Cultural. A partir d’aquí, és evident també que una part dels crítics s’han passat de frenada, amb qualificatius envers els organitzadors, com a mínim, un pèl desafortunats. El cert és, però, que Manel Risques, el comissari de la mostra, ha reconegut que va rebre l’encàrrec de fer-la al Born, un lloc del tot inadequat. I que les expressions del regidor de cultura socialista Jaume Collboni contra aquell espai (i també d’altres càrrecs municipals com ara l’arquitecte Carmel Mòdol), juntament amb la del Comissionat de Programes de Memòria de l’ajuntament barceloní, l’historiador Ricard Vinyes, retraten clarament l’objectiu de dinamitar el Born com a epicentre del record de la liquidació de la Catalunya estat el 1714.

AUTOLESIONAR-NOS. El president Puigdemont ha fet un ben profitós viatge a París que li ha permès fer contactes, signar acords, impartir una conferència a la Sorbona i acudir als mitjans de comunicació per exposar la demanda catalana d’independència. Desgraciadament, mentre una part de l’independentisme estava massa distreta amb el parany del Born, una altra, a compte d’una expressió embarbussada del president, posava en dubte el seu compromís amb la independència en cas de victòria del sí en el referèndum o referèndum. Hores més tard, després d’una entrevista a la ràdio comtal a Luis de Guindos, una altra sortida en tromba per demanar explicacions a Junqueras, que diu el ministre que el vicepresident català ja li reconeix en privat la impossibilitat de la independència. Una manca de confiança endèmica en els nostres, que el dependentisme aprofita per fer-nos anar per allà o vol, mentre fa les passes decisives per instar l’ofensiva judicial definitiva.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…