Ves al contingut principal

Aldarulls / Autolesionar-nos

ALDARULLS. Quan una proposta cultural no s’entén potser vol dir que qui la proposa ha comès un error. És el cas de l’ l'exposició "Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà", instal·la des de dimarts al Born Centre Cultural. A partir d’aquí, és evident també que una part dels crítics s’han passat de frenada, amb qualificatius envers els organitzadors, com a mínim, un pèl desafortunats. El cert és, però, que Manel Risques, el comissari de la mostra, ha reconegut que va rebre l’encàrrec de fer-la al Born, un lloc del tot inadequat. I que les expressions del regidor de cultura socialista Jaume Collboni contra aquell espai (i també d’altres càrrecs municipals com ara l’arquitecte Carmel Mòdol), juntament amb la del Comissionat de Programes de Memòria de l’ajuntament barceloní, l’historiador Ricard Vinyes, retraten clarament l’objectiu de dinamitar el Born com a epicentre del record de la liquidació de la Catalunya estat el 1714.

AUTOLESIONAR-NOS. El president Puigdemont ha fet un ben profitós viatge a París que li ha permès fer contactes, signar acords, impartir una conferència a la Sorbona i acudir als mitjans de comunicació per exposar la demanda catalana d’independència. Desgraciadament, mentre una part de l’independentisme estava massa distreta amb el parany del Born, una altra, a compte d’una expressió embarbussada del president, posava en dubte el seu compromís amb la independència en cas de victòria del sí en el referèndum o referèndum. Hores més tard, després d’una entrevista a la ràdio comtal a Luis de Guindos, una altra sortida en tromba per demanar explicacions a Junqueras, que diu el ministre que el vicepresident català ja li reconeix en privat la impossibilitat de la independència. Una manca de confiança endèmica en els nostres, que el dependentisme aprofita per fer-nos anar per allà o vol, mentre fa les passes decisives per instar l’ofensiva judicial definitiva.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…