Ves al contingut principal

Arcàdia / Arxius

ARCÀDIA. Caps d’Estat que (presumptament) subornen per evitar condemnes. Ministres que guarden al despatx maletins amb milions d’euros per pagar mentides que empastifin enemics polítics. Partits del Govern que destrossen a cops proves incriminatòries. Fiscals que afinen processos judicials. Tribunals que envien a judici responsables polítics que fomenten la participació dels ciutadans. Estats que multipliquen la despesa militar mentre fan fora la gent de casa seva. Que fan línies de tren buides per no invertir en les que van plenes a les colònies. Que enfonsen milions en submarins que no suren. Àrbitres constitucionals amb carnet de partit. Estats que van pel món amenaçant i pressionant tothom per a evitar que ens expliquem. Governs democràtics que creen una policia política. La llista seria interminable. La República Catalana no serà l’arcàdia de la qual se’n fot Miquel Iceta però és molt possible que no faci tanta pudor de claveguera com el Regne d’Espanya.

ARXIUS. Las Televisió de Catalunya va oferir al “Sense Ficció” de dimecres un interessant reportatge titulat “Tarradellas, l’home que ho guardava tot”, dedicat a la trajectòria política del president a través del fons documental que va conservar. El mèrit d’haver portat la legitimitat republicana fins a empeltar-la amb la Generalitat actual és indiscutible. Més objeccions, en canvi, poden plantejar-se a l’epítet habitual d’home d’estat al qual els seus hagiògrafs són tan proclius: costa d’entendre com el president Tarradellas ha estat (amb l’excepció de Josep Irla), l’únic president de Catalunya, d’Enric Prat de la Riba a José Montilla, que no ha lliurat el seu arxiu (per cert, conformat en bona mesura per documentació de la institució i no seva) a la Generalitat de Catalunya, sinó que el va deixar a mans d’un patronat privat i hostatjat a un monestir. I aquest capteniment no sembla precisament el d’un home d’estat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…