Ves al contingut principal

Avís / Castanya

AVÍS. La formació lila, després de l’espectacle previ de divisió dels seus a Madrid, ha vist com perdia en tres mesos la meitat dels vots a Euskadi i més d’un terç a Galícia (a ciutats com la Corunya, prop de la meitat respecte a les municipals): no es poden comparar eleccions generals i nacionals, però eren justament ells qui ho feien fins ara a tota hora. És un avís seriós per als Comuns: el vot dual existeix i els QWERTY, amb els seus 11 diputats actuals n’haurien de prendre nota. La reacció, tallar (o amenaçar de fer-ho), de cop i volta, els llaços amb els governs socialistes de Castella-la Manxa, Extremadura i les Balears, francament, no sembla gaire seriós: demostra un nul interès de Podemos per l’autonomia. Llançar el PSOE en braços del PP, el que han buscat des del minut zero, no es pot forçar a darrera hora d’una manera tan barroera.

CASTANYA. Mítica ha estat la patacada de Ciudadanos a Euskadi i Galícia: zero-zero. Fins i tot allà, com ara el País Basc, on UPyD havia aconseguit un escó en els comicis anteriors, que esperaven recollir-hi en safata. Res de res. Un partit nascut de i per a l’anticatalanisme, traslladat a Espanya per fer de crossa del Partit Popular, no té cap sentit a les altres nacions històriques. El més sorprenent, però, és que una formació que llueix l’estendard de la nova política no faci ni la més mínima autocrítica, cap mena d’assumpció de responsabilitats. Albert Rivera s’ha limitat a afirmar que encarregarà un estudi tècnic sobre l’ensulsiada. La reacció explica ben bé el fracàs: en la mesura que els taronges se semblen cada vegada més a l’original (i amb el pacte per a la investidura de Rajoy, on s’empassen tones de corrupció, ja semblen calcats) ha deixat de tenir-ne cap atractiu votar-los.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…