Ves al contingut principal

Braus / Catalanofòbia

BRAUS. La decisió de tombar la prohibició de les curses de braus a Catalunya, resultat d’una Iniciativa Legislativa Popular que va fer seva el Parlament de Catalunya en 2010, demostra fins a quin punt les més altes instàncies de l’Estat han embogit: estan disposats a imposar les competències de l’estat sobre una matèria, la regulació dels espectacles públics, en la qual totes són de la Generalitat. Però, a més, ho fan en base a una declaració com a bé cultural a protegir que data de tres anys més tard i a la qual, de manera insòlita en dret, se li reconeix, doncs, efectes retroactius! I és que, a l’Espanya del Règim de 78 gairebé tot és retroactiu, per no dir directament reaccionari. Però no només allà: la ponent d’aquest prodigi jurídic és una magistrada catalana, doctora honoris causa (sí, sí, honoris causa) per la Universitat de Girona. Ja veus, tu, quines coses.

CATALANOFÒBIA. El cap de setmana passat va ser un autèntic prodigi de fraternitat, estima i carinyo. En poques hores, Joan Tardà va ser increpat, camí de Valladolid, al tren que el portava a l’acte en memòria d’una lluitadora de l’esquerra castellana; el seu col·lega Gabriel Rufián llegia com es desitjava la mort del seu fill a les xarxes socials; sor Lucía Caram era objecte (aquest sí) d’un boicot ideològic, amb batussa inclosa entre partidaris i detractors durant el seu pregó a la vila d’Alba de Tormes; i, per arrodonir la festa, un “senyor” de Salamanca amenaçava de mort el president Puigdemont. La catalanofòbia és el ciment del nacionalisme espanyol i és fomentada cada dia per capes molt àmplies de les classes dirigents del país veí. Es comença justificant la privació de drets bàsics fonamentals i s’acaba emparant la violència. Desgraciadament, aquesta és la via en la que es troba el nacionalisme espanyol.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…