Ves al contingut principal

Braus / Catalanofòbia

BRAUS. La decisió de tombar la prohibició de les curses de braus a Catalunya, resultat d’una Iniciativa Legislativa Popular que va fer seva el Parlament de Catalunya en 2010, demostra fins a quin punt les més altes instàncies de l’Estat han embogit: estan disposats a imposar les competències de l’estat sobre una matèria, la regulació dels espectacles públics, en la qual totes són de la Generalitat. Però, a més, ho fan en base a una declaració com a bé cultural a protegir que data de tres anys més tard i a la qual, de manera insòlita en dret, se li reconeix, doncs, efectes retroactius! I és que, a l’Espanya del Règim de 78 gairebé tot és retroactiu, per no dir directament reaccionari. Però no només allà: la ponent d’aquest prodigi jurídic és una magistrada catalana, doctora honoris causa (sí, sí, honoris causa) per la Universitat de Girona. Ja veus, tu, quines coses.

CATALANOFÒBIA. El cap de setmana passat va ser un autèntic prodigi de fraternitat, estima i carinyo. En poques hores, Joan Tardà va ser increpat, camí de Valladolid, al tren que el portava a l’acte en memòria d’una lluitadora de l’esquerra castellana; el seu col·lega Gabriel Rufián llegia com es desitjava la mort del seu fill a les xarxes socials; sor Lucía Caram era objecte (aquest sí) d’un boicot ideològic, amb batussa inclosa entre partidaris i detractors durant el seu pregó a la vila d’Alba de Tormes; i, per arrodonir la festa, un “senyor” de Salamanca amenaçava de mort el president Puigdemont. La catalanofòbia és el ciment del nacionalisme espanyol i és fomentada cada dia per capes molt àmplies de les classes dirigents del país veí. Es comença justificant la privació de drets bàsics fonamentals i s’acaba emparant la violència. Desgraciadament, aquesta és la via en la que es troba el nacionalisme espanyol.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…