Ves al contingut principal

Braus / Disciplina

BRAUS. El Tribunal Constitucional ha tingut una setmana especialment dedicada a Catalunya. Remissió a la presidenta Forcadell a l’àmbit penal, anul·lació de la Declaració del 9-N, suspensió de la llei d’igualtat entre homes i dones. És un no parar. Segons sembla, també és a punt de caure una nova anul·lació d’una altra llei del Parlament, aquesta amb l’objectiu d’assolir la restauració de les curses de braus a Catalunya, absents del nostre país des de fa sis anys. La Gestoria ni tan sols té dret a decidir això. Anorreament total. I, entretant, el nostre conseller de Cultura, l’home del pacte permanent amb la metròpoli (de Rodalies a l’art de Sixena), significat amb una polèmica entrevista a un dels diaris de referència del nacionalisme espanyol, actual portaveu abrandat de Ciudadanos. Hi ha coses que costen molt, però molt d’entendre, fins i tot des de la lleialtat més mínima a un govern.

DISCIPLINA. La candidata a la primera secretaria del PSc, Núria Parlón, ha anunciat que està disposada a trencar la disciplina de vot si és que els socialistes espanyols decideixen abstenir-se finalment en una nova investidura “in extremis” de Mariano Rajoy. Naturalment, altres veus, com la d’Àngel Ros, ja han dit que és millor no precipitar-se, no fos cas que li volés la cadira de la Paeria en l’intent. Però, es tractaria de trencar la disciplina en una sola votació i ja està? I de continuar del bracet d’un PSOE aleshores responsable d’un nou govern ultra-nacionalista de PP, ara amb Ciudadanos? Acceptant un xantatge rere l’altre per afavorir la governabilitat i evitar la catàstrofe socialista en unes terceres eleccions? Realment, el panorama dels socialistes catalans és ben galdós: i fa molta gràcia veure que alguns parlin de grup propi després d’haver expulsat del partit durant sis anys tothom que n’era partidari.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.