Ves al contingut principal

Centrisme / Desmentit

CENTRISME. El conseller Santi Vila ha estat aquesta setmana en boca de tothom arran de la seva valoració a les xarxes socials dels resultats electorals de diumenge. Diu que els electors han premiat els perfils centristes. Situar, sobretot, Núñez Feijóo en el centre polític és ben curiós, si tenim en compte que el seu grup al Parlament gallec en tindrà tres a l’esquerra de l’hemicicle i cap ni un a la dreta. Certament, la setmana no era la millor per treure la poteta: tocava deixar al president Puigdemont tot el protagonisme. A sobre, la sospita que les darreres filtracions de les deliberacions del Consell Executiu podrien procedir del conseller de Cultura no contribueixen precisament a enllustrar la seva figura: amb el seu nomenament, molts van tenir la percepció que el seu partit preferia tenir-lo dins que fora del Govern. Confiem que, al final, l’independentisme no n’hagi de penedir-se conjuntament.

DESMENTIT. José Crehueras, en perfecte castellà, ha anunciat, de costat de l’alcaldessa Núria Marín, una importantíssima inversió per part del Grup Planeta de més de 7 MEUR a l’Hospitalet de Llobregat. Es tracta de la remodelació de l’edifici dels antics jutjats de la ciutat, on el grup crearà un centre de formació professional i universitària que acollirà més de 3.000 alumnes a partir del curs 2017-2018. Un es pregunta, tot just després de felicitar-hi el senyor Crehueras, on queda la coherència empresarial de tot plegat: perquè, a veure, si a Catalunya l’inici del procés de ruptura amb Espanya ha generat una situació de risc empresarial que el Grup Planeta sempre ha avisat que pot acabar comportant (en cas de fer-se efectiva la independència) la seva sortida del país, quin sentit té posar-se a fer-hi inversions? Perquè una amenaça gratuïta de tipus polític no era, no? Impossible. Segur.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…