Ves al contingut principal

Cop / Desert

COP. Al fil de la intervenció de Joan Tardà al tercer debat d’investidura de Mariano Rajoy, no us podeu perdre l’explicació impecable de Javier Pérez Royo, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla. La gota que ha vessat el got del procés ha estat la sentència del TC 31/2010, que el professor andalús qualifica sense contemplacions de cop d’Estat. La carta del 78 fixava una constitució territorial amb un doble sistema de sobirania: la nacionalitat no pot imposar el seu nivell d’autonomia (requereix l’aprovació de les “Cortes generales”) i l’Estat tampoc pot fer-ho (l’Estatut acordat a Madrid ha de ser objecte de ratificació en referèndum per la nacionalitat). Resulta evident que la sentència del constitucional va rebentar per dins aquest principi i el sistema constitucional espanyol pateix d’una radical manca de legitimitat a Catalunya. Si és que poden, només el sostindran durant un temps per la força.

DESERT. L’ús del català a la justícia del nostre país sí que és un autèntic desert. El conseller Carles Mundó ha recordat que fa deu anys que el nombre de sentències redactades en català baixa sense aturador i que actualment se situa en un ridícul 8%. El president del TSJC Jesús Maria Barrientos, en castellà, per cert, ha comparegut al Parlament per traslladar la seva opinió favorable al fet que el català sigui només un mèrit i no un requisit per actuar com a jutge a Catalunya. Diu que, en cas contrari, la magistratura al nostre país seria un autèntic desert. Així, doncs, hem de demanar de genolls a la metròpoli que ens vinguin a governar en la llengua de l’imperi. Certament, el Govern farà bé de treballar a fons l’àmbit judicial en una doble direcció: assegurar el seu correcte funcionament el dia D de la desconnexió i renovar-lo a fons d’una vegada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…