Ves al contingut principal

Detenció / Dignitat

DETENCIÓ. Feia goig veure a Vic, donant-li suport, des d’Antoni Castellà fins a la Gabriela Serra, passant per en Dante-Fachín i Jaume Asens. La dignitat i el bon judici del regidor de Capgirem Vic Joan Coma és digna de tota mena d’elogi. Ha triat enfrontar-se a un estat demofòbic que es val, com a instruments per intentar fer callar la veu de l’independentisme, de la conxorxa entre un individu xenòfob de l’extrema dreta d’aquí i un ex-inspector de la policia franquista d’allà, que actua ara com a jutge de l’Audiència Nacional. La seva opció per la desobediència, conjuminada amb el respecte que reclama per als mossos d’esquadra, amb els quals Espanya el voldrà enfrontar per dividir-nos, resulta absolutament encomiable. Amb el procés contra Joan Coma, per la seva opinió com a regidor expressada en un ple municipal, el Regne d’Espanya, malalt de mort, continua trencant fronteres: delictes d’opinió política en ple segle XXI.

DIGNITAT. El Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca ha tornat a ocupar l’atenció dels mitjans aquesta setmana, arran de l’inici d’una vaga de fam per part d’alguns interns. Diputats de Junts pel Sí, la CUP i els QWERTY han intentat accedir-hi sense èxit, mentre el regidor Jaume Asens continua amb els seus advertiments de tancament (esperarem a veure què). De moment, es tracta d’un clos, d’un reducte jurisdiccional del Regne d’Espanya que recorda els dels militars castellans a les Drassanes de la ciutat, l’únic punt directament controlat per l’exèrcit reial abans del 1714. L’actitud del Govern del Partit Popular al respecte és el que ens té acostumats: nul respecte a la sobirania del poble de Catalunya, encara que per demostrar-ho calgui trepitjar els drets de qui calgui. Excel·lent la presència de la presidenta Forcadell defensant a peu pla la declaració del Parlament exigint el seu tancament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…