Ves al contingut principal

Esparracar / Imposar

ESPARRACAR. El règim del 78 ha perdut tota la seva legitimitat a Catalunya. La imatge de José Téllez fent miques el mandat judicial de tancar l’Ajuntament de Badalona el dia de la Hispanitat queda per a la història. És un procés que va esclatar el 2010, quan el Tribunal Constitucional va decidir de manera unilateral quin era l’autogovern que havíem de tenir. Des d’aleshores, el dependentisme no ha plantejat cap via per refer el “pacte” trencat. I aquesta il·legitimitat va amarant les relacions entre Catalunya i Espanya d’una manera que no té aturador. Diuen que el poder judicial espanyol vol avisar clarament els funcionaris què els espera el dia D si col·laboren amb la desconnexió definitiva. És possible. Mentre arriba el dia de la gran desobediència col·lectiva, centenars, aviat, milers de desobediències van fent forat. Són centenars, milers de barquetes, insignificants cadascuna d’elles, que acabaran enfonsant el gran portaavions.

IMPOSAR. Convé insistir, que el que ha passat aquesta setmana és molt i molt significatiu. El rebuig a la celebració del Dia de la Hispanitat a Catalunya creix a mesura que s’accentua el procés de desconnexió d’una majoria dels catalans amb la realitat espanyola. Les autoritats del Regne haurien de vetllar per dissimular aquesta desafecció, però en una carrera maldestra fan tot el contrari. Així, una nació que ha d’imposar a un territori determinat els seus símbols i la seva festa nacional exemplifica de la millor manera possible quina és la realitat: que aquell espai ja no forma part de la seva comunitat política. I creure que només a base d’imposició, multes i inhabilitacions aconseguiràs restablir l’afecte és d’una ceguesa tan extraordinària que costa d’entendre. Així que, moltes felicitats: són ells qui millor representen el trencament entre Catalunya i Espanya i s’asseguren que no tingui marxa enrere. Quanta intel·ligència estratègica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…