Ves al contingut principal

Esparracar / Imposar

ESPARRACAR. El règim del 78 ha perdut tota la seva legitimitat a Catalunya. La imatge de José Téllez fent miques el mandat judicial de tancar l’Ajuntament de Badalona el dia de la Hispanitat queda per a la història. És un procés que va esclatar el 2010, quan el Tribunal Constitucional va decidir de manera unilateral quin era l’autogovern que havíem de tenir. Des d’aleshores, el dependentisme no ha plantejat cap via per refer el “pacte” trencat. I aquesta il·legitimitat va amarant les relacions entre Catalunya i Espanya d’una manera que no té aturador. Diuen que el poder judicial espanyol vol avisar clarament els funcionaris què els espera el dia D si col·laboren amb la desconnexió definitiva. És possible. Mentre arriba el dia de la gran desobediència col·lectiva, centenars, aviat, milers de desobediències van fent forat. Són centenars, milers de barquetes, insignificants cadascuna d’elles, que acabaran enfonsant el gran portaavions.

IMPOSAR. Convé insistir, que el que ha passat aquesta setmana és molt i molt significatiu. El rebuig a la celebració del Dia de la Hispanitat a Catalunya creix a mesura que s’accentua el procés de desconnexió d’una majoria dels catalans amb la realitat espanyola. Les autoritats del Regne haurien de vetllar per dissimular aquesta desafecció, però en una carrera maldestra fan tot el contrari. Així, una nació que ha d’imposar a un territori determinat els seus símbols i la seva festa nacional exemplifica de la millor manera possible quina és la realitat: que aquell espai ja no forma part de la seva comunitat política. I creure que només a base d’imposició, multes i inhabilitacions aconseguiràs restablir l’afecte és d’una ceguesa tan extraordinària que costa d’entendre. Així que, moltes felicitats: són ells qui millor representen el trencament entre Catalunya i Espanya i s’asseguren que no tingui marxa enrere. Quanta intel·ligència estratègica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…