Ves al contingut principal

Hipòcrites / Il·legítim

HIPÒCRITES. La victòria de Miquel Iceta a les primàries de la primera secretaria del partit dels socialistes catalans no canvia res. Poques hores abans, el PSC porta flors en homenatge al president Lluís Companys, en el 76è aniversari del seu afusellament per l’Estat espanyol. Sí, sí, repeteixo, per l’Estat espanyol que continua sense anul·lar el seu judici. En contrast, el PSC és aquell partit que ja ha anunciat que votarà a favor del suplicatori al Congreso contra el diputat Francesc Homs, perquè, diuen, ningú pot estar per sobre de la llei. És un autèntic record del món en hipocresia: si avui el president Companys fos jutjat pels Fets d’Octubre de 1934, naturalment, el PSC hi votaria a favor d’empurar-lo, de bracet dels hereus directes dels seus assassins. Quin sentit, doncs, té portar-li flors? Per acabar-ho d’adobar, els socialistes catalans s’ha abstingut a l’hora d’anul·lar les sentències polítiques dels tribunals franquistes.

IL·LEGÍTIM. L’Associació de Municipis per la independència ha donat a conèixer, després de reunir-se amb la consellera de Governació, que el govern espanyol ja ha instat 401 demandes judicials contra Ajuntaments i càrrecs electes catalans relacionades amb el procés d’independència i l’ús dels símbols espanyols al nostre país. És la representació d’un estat el govern del qual a la colònia és il·legítim, després del cop d’estat unilateral en forma de sentència del TC del juliol de 2010. Aquesta setmana, a més, hem vist actes de desobediència de l’alcaldessa de Berga Montse Venturós, del regidor de Vic Joan Coma i d’alcaldes de la CUP que van obrir portes el passat 12-0. I és que la manera de palesar que les institucions de l’Estat espanyol ja no exerceixen els seus poders de manera legítima a Catalunya és el de fer cas omís a les seves requisicions. I, entretant, que el Govern català prepari la desconnexió definitiva.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…