Ves al contingut principal

Hipòcrites / Il·legítim

HIPÒCRITES. La victòria de Miquel Iceta a les primàries de la primera secretaria del partit dels socialistes catalans no canvia res. Poques hores abans, el PSC porta flors en homenatge al president Lluís Companys, en el 76è aniversari del seu afusellament per l’Estat espanyol. Sí, sí, repeteixo, per l’Estat espanyol que continua sense anul·lar el seu judici. En contrast, el PSC és aquell partit que ja ha anunciat que votarà a favor del suplicatori al Congreso contra el diputat Francesc Homs, perquè, diuen, ningú pot estar per sobre de la llei. És un autèntic record del món en hipocresia: si avui el president Companys fos jutjat pels Fets d’Octubre de 1934, naturalment, el PSC hi votaria a favor d’empurar-lo, de bracet dels hereus directes dels seus assassins. Quin sentit, doncs, té portar-li flors? Per acabar-ho d’adobar, els socialistes catalans s’ha abstingut a l’hora d’anul·lar les sentències polítiques dels tribunals franquistes.

IL·LEGÍTIM. L’Associació de Municipis per la independència ha donat a conèixer, després de reunir-se amb la consellera de Governació, que el govern espanyol ja ha instat 401 demandes judicials contra Ajuntaments i càrrecs electes catalans relacionades amb el procés d’independència i l’ús dels símbols espanyols al nostre país. És la representació d’un estat el govern del qual a la colònia és il·legítim, després del cop d’estat unilateral en forma de sentència del TC del juliol de 2010. Aquesta setmana, a més, hem vist actes de desobediència de l’alcaldessa de Berga Montse Venturós, del regidor de Vic Joan Coma i d’alcaldes de la CUP que van obrir portes el passat 12-0. I és que la manera de palesar que les institucions de l’Estat espanyol ja no exerceixen els seus poders de manera legítima a Catalunya és el de fer cas omís a les seves requisicions. I, entretant, que el Govern català prepari la desconnexió definitiva.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…