Ves al contingut principal

Immobilisme / Querella

IMMOBILISME. El Regne d’Espanya enregistra aquests dies el triomf dels triomfs del tancredisme. Sí, finalment, Rajoy no farà absolutament res: només esperar que el PSOE se li agenolli al davant i li petonegi no un, sinó els dos peus. El to perdonavides de líders socialistes com ara Emiliano García-Page és un dels posats més grotescos dels darrers decennis de la vida política espanyola: després d’haver fet el ridícul més estrepitós davant l’electorat per evitar unes terceres eleccions al preu d’esbudellar de dalt a baix el partit, ara avisa que ningú pot interpretar la baralla interna del PSOE com un signe de debilitat. Aquest home, acaba d’aterrar procedent de Mart? El riure dels populars encara ressona a les portes de Ferraz. Rajoy encara dubta entre un PSOE completament partit pel mig fent-li de minyona/esclau incompetent un parell d’anys o unes terceres eleccions per acabar de rematar-lo.

QUERELLA. L’Estat espanyol continua fent boicot a l’aplicació de la justícia universal. L’estampa de blindatge dels botxins de la dictadura franquista s’afegeix al ridícul mundial del ministre José Manuel García-Margallo, setmana més, a compte d’unes declaracions imperials sobre la voluntat de plantar la bandera espanyola a Gibraltar, sigui quina sigui l’opinió dels seus habitants. Per cert, que, encara que faci mal, el Penyal és britànic abans que existís l’Estat espanyol i la seva estanquera. Però, per si la pèssima imatge internacional del país (un zero a l’esquerra) no s’anés degradant encara prou, la Fiscalia General de l’Estat a les ordres del govern popular ha donat instruccions d’impedir qualsevol acció judicial a Espanya en el marc del procés contra criminals franquistes que instrueix des de Buenos Aires la jutge Maria Servini: l’argument, la prescripció dels delictes i la llei d’amnistia que va donar cobertura a les autoritats del règim el 1977. Tot molt edificant.

Comentaris

  1. ...I ANARI A ANAN,QUE ELS "SOBRES" "FLUIAN COMO EL GUADALQUIVIR" I S'ES TRENCAR EL BIPARTIDISME COM SU PODEN "MONTAR"?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…