Ves al contingut principal

Mànigues / No

MÀNIGUES. Després d’aguantar el que no està escrit, insults, escridassades i intoxicació permanent des dels mitjans de la caverna, finalment, Gerard Piqué ha decidit enviar-los a can Pistraus i fixar full de ruta i data de la seva declaració d’independència de la selecció espanyola: serà l’estiu del 2018, després del Mundial de Rússia. Això, sí caldrà que el Govern espanyol s’hi avingui o, si més no, no s’interfereixi; una secessió tolerada: amb la legislació actual a la mà, acudir a les convocatòries de les seleccions espanyoles és obligatori i desatendre la crida comporta la suspensió de la llicència federativa, l’exili esportiu, vaja. Convé que se sàpiga i en aquest sentit Esquerra Republicana ha fet la mar de bé en presentar una proposició no de llei reclamant la derogació de la part de Llei de l’esport de 1990, feta en el context de l’onada repressiva olímpica contra la independentisme, que així ho imposa.

NO. El president Puigdemont s’ha desplaçat aquesta setmana a la metròpoli per demostrar, una vegada més, que el diàleg i la moderació són, com sempre ha estat, de la nostra part. La rebuda del Madrid polític anestesiat per la Gran Maniobra de l’establishment a favor de l’estabilitat ha estat apoteòsica: cap presència, a excepció de l’exministre socialista Ángel Gabilondo. Una nova mostra aclaparadora de fraternitat. Sense molestar-se a anar-hi a la trobada, el partit del govern espanyol ha respost amb l’habitual no, no i no per boca del ministre de justícia. No hi ha haurà referèndum. Per evitar-lo, però, aquesta vegada hauran de prendre mesures d’excepció: o dissoldre el Parlament en els propers mesos o assegurar-se del control de la Generalitat per evitar-ne l’organització. I, sigui quina sigui la intervenció, la majoria independentista es farà més gran i la seva força imposada els farà més i més petits.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…