Mànigues / No

MÀNIGUES. Després d’aguantar el que no està escrit, insults, escridassades i intoxicació permanent des dels mitjans de la caverna, finalment, Gerard Piqué ha decidit enviar-los a can Pistraus i fixar full de ruta i data de la seva declaració d’independència de la selecció espanyola: serà l’estiu del 2018, després del Mundial de Rússia. Això, sí caldrà que el Govern espanyol s’hi avingui o, si més no, no s’interfereixi; una secessió tolerada: amb la legislació actual a la mà, acudir a les convocatòries de les seleccions espanyoles és obligatori i desatendre la crida comporta la suspensió de la llicència federativa, l’exili esportiu, vaja. Convé que se sàpiga i en aquest sentit Esquerra Republicana ha fet la mar de bé en presentar una proposició no de llei reclamant la derogació de la part de Llei de l’esport de 1990, feta en el context de l’onada repressiva olímpica contra la independentisme, que així ho imposa.

NO. El president Puigdemont s’ha desplaçat aquesta setmana a la metròpoli per demostrar, una vegada més, que el diàleg i la moderació són, com sempre ha estat, de la nostra part. La rebuda del Madrid polític anestesiat per la Gran Maniobra de l’establishment a favor de l’estabilitat ha estat apoteòsica: cap presència, a excepció de l’exministre socialista Ángel Gabilondo. Una nova mostra aclaparadora de fraternitat. Sense molestar-se a anar-hi a la trobada, el partit del govern espanyol ha respost amb l’habitual no, no i no per boca del ministre de justícia. No hi ha haurà referèndum. Per evitar-lo, però, aquesta vegada hauran de prendre mesures d’excepció: o dissoldre el Parlament en els propers mesos o assegurar-se del control de la Generalitat per evitar-ne l’organització. I, sigui quina sigui la intervenció, la majoria independentista es farà més gran i la seva força imposada els farà més i més petits.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas