Ves al contingut principal

Mobilitzar-nos / Odi

MOBILITZAR-NOS. Dijous a la nit, davant del Parlament, pell de gallina. Càrrecs electes, partits, entitats i un bon nombre de ciutadans van aplegar-se en defensa de la presidenta del Parlament i les institucions catalanes. Ho diem poc: el que perpetra el TC sota les ordres del govern espanyol és un atac sense precedents a la sobirania del poble de Catalunya. El poder judicial també és basa en el poble i no pot actuar en contra dels seus designis. Entre els presents, si no m’erro, l’absència de Joan Coscubiela i la presència d’Ada Colau i altres diputats QWERTY. Una part substancial dels Comuns, arribat el moment, hi serà. L’altra, evidentment, s’abraçarà definitivament als partits del Règim. Fets com aquest demostren la necessitat de portar el procés al punt de no retorn. Només així obligarem a triar els de dins i els de fora, cada dia més al·lucinats amb el comportament enfollit de l’Estat espanyol.

ODI. Les intervencions d’alguns dels “hooligans” QWERTY als mitjans i les xarxes socials fan molta vergonya. Dimecres a la nit, al “Més324”, una Gemma Galdón plena d’odi, un veritable devessall d’inquina contra el camí de la independència, acabava per assimilar les restes del Born, testimoni dels patiments inenarrables durant 413 dies de setge de tanta gent senzilla de la Catalunya del segle XVIII, en defensa de les institucions del país (mentre la meitat dels privilegiats eren a recer); de centenars de famílies del barri popular de la Ribera, a les quals es va obligar a enderrocar les seves pròpies cases; comparar tot això, amb un monument d’exaltació feixista com el Valle de los Caídos (un símil, per cert, copiat del regidor de Cultura d’Ada Colau, el socialista Jaume Collboni), demostra el punt de degradació personal fins al qual estan disposats a arribar per blindar l’statu quo borbònic. Fa veritable fàstic.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.