Ves al contingut principal

Periodisme / Pluralitat

PERIODISME. Els mitjans espanyols continuen caient pel pendent de la degradació professional més absoluta. Diumenge passat, un veritable desplegament d’enquestes per a apuntalar l’abstenció del PSOE, aconseguida fa dies amb el cop de palau del susanisme, però que està costant massa de fer triomfar definitivament. El diari “El País” va haver de fer les seves habituals interpretacions “especials” de les dades (que tan bé coneixem en tot allò que fa referència al procés català) per fer dir als enquestats allò que ara convé a l’IBEX35. Per acabar-ho d’arrodonir, Televisió espanyola parlava d’un milió d’assistents a l’acte catastròfic de “Soledat” Civil Catalana a Can Dragó, que no va ser capaç d’aplegar gaire més de mig miler de despistats. Ha arribat un punt en el qual la realitat no importa absolutament res. Fa autèntica por comprovar fins a quin punt de manipulació estan disposats a arribar per a conservar per blindar-se.

PLURALITAT. El dependentisme no perd ocasió de desprestigiar els mitjans públics del país, el que la majoria dels seus ciutadans, exercint el seu dret de decidir, escullen majoritàriament per informar-se cada dia (i com cou). El diputat socialista David Pérez, tot sortint del “míting del milió” de SCC, per afirmar que la televisió més plural que hi ha Catalunya, ara mateix, és Telecinco, on participen zero opinadors independentistes. La maniobra d’intoxicació en demanda de suposada pluralitat, completament inexistent als mitjans espanyols, inclosos els públics que paguem del tot i els privats que també sufraguem en part, és tan absolutament barroera que fa fàstic. Eficient, perquè una part important dels catalans no mira mai TV3. Dominen totes les cadenes de televisió a accepció del Punt Avui Televisió, gairebé tots els diaris (amb la mateixa excepció i l’ARA) i bona part de la ràdio del país, però encara hi volen més omnipresència del dependentisme.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…