Ves al contingut principal

Periodisme / Pluralitat

PERIODISME. Els mitjans espanyols continuen caient pel pendent de la degradació professional més absoluta. Diumenge passat, un veritable desplegament d’enquestes per a apuntalar l’abstenció del PSOE, aconseguida fa dies amb el cop de palau del susanisme, però que està costant massa de fer triomfar definitivament. El diari “El País” va haver de fer les seves habituals interpretacions “especials” de les dades (que tan bé coneixem en tot allò que fa referència al procés català) per fer dir als enquestats allò que ara convé a l’IBEX35. Per acabar-ho d’arrodonir, Televisió espanyola parlava d’un milió d’assistents a l’acte catastròfic de “Soledat” Civil Catalana a Can Dragó, que no va ser capaç d’aplegar gaire més de mig miler de despistats. Ha arribat un punt en el qual la realitat no importa absolutament res. Fa autèntica por comprovar fins a quin punt de manipulació estan disposats a arribar per a conservar per blindar-se.

PLURALITAT. El dependentisme no perd ocasió de desprestigiar els mitjans públics del país, el que la majoria dels seus ciutadans, exercint el seu dret de decidir, escullen majoritàriament per informar-se cada dia (i com cou). El diputat socialista David Pérez, tot sortint del “míting del milió” de SCC, per afirmar que la televisió més plural que hi ha Catalunya, ara mateix, és Telecinco, on participen zero opinadors independentistes. La maniobra d’intoxicació en demanda de suposada pluralitat, completament inexistent als mitjans espanyols, inclosos els públics que paguem del tot i els privats que també sufraguem en part, és tan absolutament barroera que fa fàstic. Eficient, perquè una part important dels catalans no mira mai TV3. Dominen totes les cadenes de televisió a accepció del Punt Avui Televisió, gairebé tots els diaris (amb la mateixa excepció i l’ARA) i bona part de la ràdio del país, però encara hi volen més omnipresència del dependentisme.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.