Ves al contingut principal

Referent / Simpàtic

REFERENT. Durant la campanya electoral ja n’havíem escoltat lloances molt estranyes de gent com ara Joan Coscubiela o Gemma Ubasart, però la nit electoral a Euskadi, des de Catalunya, els encomunistes Raimundo Viejo i David Cid reblaren el clau amb una eloqüència desconeguda. Urkullu i el PNB com a model. Espectacular. Per a dir tots plegats, simplement, en el paroxisme de la revolució, que troben a faltar el d’abans, que volen que torni la Convergència i Unió de Josep Antoni Duran i Lleida, la que defensava a capa i espasa el comte de Godó, la de l’oasi autonomista. Consideren que a Neguri no hi ha casta, que la dreta només és catalana, que el PNB és nova política. Francament, un espera que l’establishment es faci seus els èxits d’altres establishments, però que els QWERTY tinguin com a referent el nacionalisme conservador basc és realment de traca i mocador.

SIMPÀTIC. Tot i que Miquel Iceta li’n doni suport de manera tan histèrica, al final, Pedro Sánchez ens caurà bé i tot, de tant carregar gairebé tots els seus contra ell. El secretari general del PSOE (sí, no?) es manté en lluita desesperada contra els elements de manera coherent: els seus electors no l’han votat en cap cas per fer president Mariano Rajoy. A mitjà termini, a més, qualsevol opció que passi per col·laborar ara amb el PP acabarà amb el vell partit socialista a la paperera de la història. Només resistir el permetrà sobreviure a ell i al seu partit. Que entre els seus crítics aparegui Carme Chacón (però no havia plegat?) per engaltar-nos que la situació del PSOE és dramàtica, ella que va portar el PSc, enganxada amb cola de contacte a la cadira, dels 25 diputats a només 8 al Congreso espanyol, té un mèrit espectacular.

Comentaris

  1. I NO SERA QUE DEUEN,MOLTS CALERS,I LA BANCA "APRETA"?...I NO SERA COM ES FORÇA EVIDENT,QUE C'S.N'ACABA DE RUTLLAR EL IBEX35,VOL EXPLORAR ALTRES CAMINS?.

    ResponElimina
  2. Hola Granollacs, al obrir el comentari m'han aparegut un seguit de pantalles informant-me d'un virus.
    No se si es cosa de la teva pagina o del meu ordinador.
    Jo li faré una repassada al meu trasto. Tu repassa la pagina.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.