Ves al contingut principal

Regeneració / Retratar-se

REGENERACIÓ. Ciutadans perd gas a cada nova enquesta, aquí i allà. Ha perdut utilitat per a l’establishment, que immediatament ha tallat l’aixeta, fins fa no fa gaire inesgotable, dels mitjans de comunicació. Aquí, la cap de l’oposició Inés Arrimadas, entestada a assajar un gir catalanista sense crèdit, apareix desbordada pels circs que munten a banda i banda de l’hemicicle, García Albiol i Coscubiela. Per acabar d’enterrar la seva credibilitat regeneradora a Espanya, lliurats amb armes i bagatges a Mariano Rajoy, els taronges han rectificat aquesta setmana la seva frontal oposició a la continuïtat de Jorge Fernández Díaz en un futur govern: diuen que no està implicat en cap cas de corrupció. Utilitzar els mitjans de l’estat a benefici de la seva causa política els sembla un signe de nova política, que per defensar la unitat d’Espanya val tot. La lluita contra l’independentisme està fent saltar pels aires del tot la feble cultura democràtica espanyola.

RETRATAR-SE. Accions esperpèntiques com la de l’assessora de l’ambaixada del Regne d’Espanya a Brussel·les, acarant-se amb els organitzadors acadèmics d’un debat a la Universitat de Lovaina, demostren que (per molt que intentin desanimar-nos els de sempre) som en el bon camí per a guanyar la partida. També ho demostren nervis com els de Joaquim Coll, un dels màxims representants del club ultranacionalista subvencionat anomenat Societat Civil Catalana, adreçant-se via xarxes socials amb tot el menyspreu a un representant polític francès per haver-se entrevistat amb el president Puigdemont: la manera extremadament impertinent com el nacionalisme espanyol, ànima malferida d’un estat en fallida tècnica, econòmica i política, tendeix a relacionar-se amb el món explica perfectament el perquè del paper cada dia més irrellevant del Regne d’Espanya. Si aquests són els valedors dels seus interessos van molt apanyats. Això no ho arregla ni les gravacions de Jorge Moragas.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…