Ves al contingut principal

Regeneració / Retratar-se

REGENERACIÓ. Ciutadans perd gas a cada nova enquesta, aquí i allà. Ha perdut utilitat per a l’establishment, que immediatament ha tallat l’aixeta, fins fa no fa gaire inesgotable, dels mitjans de comunicació. Aquí, la cap de l’oposició Inés Arrimadas, entestada a assajar un gir catalanista sense crèdit, apareix desbordada pels circs que munten a banda i banda de l’hemicicle, García Albiol i Coscubiela. Per acabar d’enterrar la seva credibilitat regeneradora a Espanya, lliurats amb armes i bagatges a Mariano Rajoy, els taronges han rectificat aquesta setmana la seva frontal oposició a la continuïtat de Jorge Fernández Díaz en un futur govern: diuen que no està implicat en cap cas de corrupció. Utilitzar els mitjans de l’estat a benefici de la seva causa política els sembla un signe de nova política, que per defensar la unitat d’Espanya val tot. La lluita contra l’independentisme està fent saltar pels aires del tot la feble cultura democràtica espanyola.

RETRATAR-SE. Accions esperpèntiques com la de l’assessora de l’ambaixada del Regne d’Espanya a Brussel·les, acarant-se amb els organitzadors acadèmics d’un debat a la Universitat de Lovaina, demostren que (per molt que intentin desanimar-nos els de sempre) som en el bon camí per a guanyar la partida. També ho demostren nervis com els de Joaquim Coll, un dels màxims representants del club ultranacionalista subvencionat anomenat Societat Civil Catalana, adreçant-se via xarxes socials amb tot el menyspreu a un representant polític francès per haver-se entrevistat amb el president Puigdemont: la manera extremadament impertinent com el nacionalisme espanyol, ànima malferida d’un estat en fallida tècnica, econòmica i política, tendeix a relacionar-se amb el món explica perfectament el perquè del paper cada dia més irrellevant del Regne d’Espanya. Si aquests són els valedors dels seus interessos van molt apanyats. Això no ho arregla ni les gravacions de Jorge Moragas.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…