Ves al contingut principal

Solidesa / Untar

SOLIDESA. El president ha revestit novament de la màxima solidesa el full de ruta cap a la independència. Cal explicar-lo amb solvència i amb una sola veu. Sense cap discordança. Naturalment, posar-hi el màxim detall en tot allò que es pugui, però sense donar totes les pistes a l’enemic. Després que el president hagi posat damunt la taula l’opció d’un referèndum, però, hi ha una cosa ben contrastada: tal i com van tornar a posar de relleu inoportunes filtracions de les deliberacions del Consell Executiu al diari comtal, els consellers d’Interior i Governació no creuen en la viabilitat d’un referèndum vinculant. Es tracta de dues conselleries implicades en l’organització dels processos electorals. Potser per això, el president Puigdemont ha encarregat al vicepresident i el conseller Romeva l’arquitectura fonamental del referèndum. D’aquí a la segona quinzena de setembre caldrà reflexionar sobre la idoneïtat de tothom per assolir l’objectiu.

UNTAR. El diari madrileny tantes vegades corretja de transmissió del Ministeri de l’Interior espanyol ha publicat aquesta setmana tots els detalls, àudio inclòs, de l’intent de suborn del Borbó dimissionari als peces de l’organització autoanomenada, amb sorna, “Manos Limpias”, amb l’objectiu d’exonerar la seva filla del cas Nóos. És deliciós: el monarca que ha fet una fortuna estratosfèrica, de les més grans del país, a base (presumptament) del tracte de favor permanent, intenta untar els advocats d’una organització dedicada (presumptament) a l’extorsió, per a evitar l’encausament de la seva filla, (presumptament) involucrada en un cas massiu de tràfic d’influències de diverses administracions públiques per al seu (presumpte) benefici privat. Que bonic tot a l’Espanya borbònica. Però tranquils, que aviat canviarà, amb una República i la rendició de la casta. Es veu venir de manera imminent.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…