Ves al contingut principal

Solidesa / Untar

SOLIDESA. El president ha revestit novament de la màxima solidesa el full de ruta cap a la independència. Cal explicar-lo amb solvència i amb una sola veu. Sense cap discordança. Naturalment, posar-hi el màxim detall en tot allò que es pugui, però sense donar totes les pistes a l’enemic. Després que el president hagi posat damunt la taula l’opció d’un referèndum, però, hi ha una cosa ben contrastada: tal i com van tornar a posar de relleu inoportunes filtracions de les deliberacions del Consell Executiu al diari comtal, els consellers d’Interior i Governació no creuen en la viabilitat d’un referèndum vinculant. Es tracta de dues conselleries implicades en l’organització dels processos electorals. Potser per això, el president Puigdemont ha encarregat al vicepresident i el conseller Romeva l’arquitectura fonamental del referèndum. D’aquí a la segona quinzena de setembre caldrà reflexionar sobre la idoneïtat de tothom per assolir l’objectiu.

UNTAR. El diari madrileny tantes vegades corretja de transmissió del Ministeri de l’Interior espanyol ha publicat aquesta setmana tots els detalls, àudio inclòs, de l’intent de suborn del Borbó dimissionari als peces de l’organització autoanomenada, amb sorna, “Manos Limpias”, amb l’objectiu d’exonerar la seva filla del cas Nóos. És deliciós: el monarca que ha fet una fortuna estratosfèrica, de les més grans del país, a base (presumptament) del tracte de favor permanent, intenta untar els advocats d’una organització dedicada (presumptament) a l’extorsió, per a evitar l’encausament de la seva filla, (presumptament) involucrada en un cas massiu de tràfic d’influències de diverses administracions públiques per al seu (presumpte) benefici privat. Que bonic tot a l’Espanya borbònica. Però tranquils, que aviat canviarà, amb una República i la rendició de la casta. Es veu venir de manera imminent.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.