Ves al contingut principal

Treballar / Unipartidisme

TREBALLAR. És un resum perfecte de tot plegat. Resulta que, amb tota la lògica del món, l’alcaldessa de Badalona havia assenyalat que la Festa de la Raça no té arrelament a la seva ciutat i que, per tant, els treballadors de l’Ajuntament que volguessin treballar aquell dia podrien fer-ho. I és que, de totes les jornades que el Regne d’Espanya podria haver escollit per celebrar la seva festa nacional, va anar a triar (gens casual, per obra i gràcia de Felipe González, vés per on) una que n’és profundament impresentable, contaminada d’imperialisme i de feixisme, tal i com cada any podem comprovar als carrers de Barcelona (amenaces de mort incloses). La delegada del govern espanyol, però, “nasia pa denuncià”, no s’hi ha pogut estar de portar l’Ajuntament de Badalona als tribunals. Nosaltres volem treballar i ells no ens hi deixen. Una cosa que no havia passat mai.

UNIPARTIDISME. El PSOE es lliura, finalment, amb armes i bagatges i ara anirem veient, exactament, quines són les contrapartides que li ofereix l’establishment. De moment, ja hem comprovat l’estranya coincidència entre l’aplanament de l’abstenció per part del susanisme i l’arxivament de la causa que lligava 45 empreses relacionades amb el PSOE amb la gestió de 101 MEUR en cursos de formació que mai van tenir-hi lloc. El vell partit és a mans de gent com Javier Fernández, l’home que ja va lliurar l’alcaldia d’Oviedo al PP. Tal i com Gabriel Rufián denunciava sarcàsticament a les xarxes socials, efectivament, el bipartidisme ha caigut: ara tenim un unipartidisme reforçat per la crossa taronja de Rivera i els seus. Una aclaparadora majoria de 254 escons per continuar, contra Catalunya, fent del Regne d’Espanya una estructura al servei de les grans famílies de l’aparell de l’Estat i dels interessos econòmics de la Llotja del Bernabeu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…