Ves al contingut principal

Treballar / Unipartidisme

TREBALLAR. És un resum perfecte de tot plegat. Resulta que, amb tota la lògica del món, l’alcaldessa de Badalona havia assenyalat que la Festa de la Raça no té arrelament a la seva ciutat i que, per tant, els treballadors de l’Ajuntament que volguessin treballar aquell dia podrien fer-ho. I és que, de totes les jornades que el Regne d’Espanya podria haver escollit per celebrar la seva festa nacional, va anar a triar (gens casual, per obra i gràcia de Felipe González, vés per on) una que n’és profundament impresentable, contaminada d’imperialisme i de feixisme, tal i com cada any podem comprovar als carrers de Barcelona (amenaces de mort incloses). La delegada del govern espanyol, però, “nasia pa denuncià”, no s’hi ha pogut estar de portar l’Ajuntament de Badalona als tribunals. Nosaltres volem treballar i ells no ens hi deixen. Una cosa que no havia passat mai.

UNIPARTIDISME. El PSOE es lliura, finalment, amb armes i bagatges i ara anirem veient, exactament, quines són les contrapartides que li ofereix l’establishment. De moment, ja hem comprovat l’estranya coincidència entre l’aplanament de l’abstenció per part del susanisme i l’arxivament de la causa que lligava 45 empreses relacionades amb el PSOE amb la gestió de 101 MEUR en cursos de formació que mai van tenir-hi lloc. El vell partit és a mans de gent com Javier Fernández, l’home que ja va lliurar l’alcaldia d’Oviedo al PP. Tal i com Gabriel Rufián denunciava sarcàsticament a les xarxes socials, efectivament, el bipartidisme ha caigut: ara tenim un unipartidisme reforçat per la crossa taronja de Rivera i els seus. Una aclaparadora majoria de 254 escons per continuar, contra Catalunya, fent del Regne d’Espanya una estructura al servei de les grans famílies de l’aparell de l’Estat i dels interessos econòmics de la Llotja del Bernabeu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…