Unicornisme / Vagància

UNICORNISME. El Parlament ha reviscut la clàssica escena d’unicornisme dels QWERTY al voltant del referèndum acordat que mai serà. Comuns, podemites i ecosocialistes insisteixen a demanar permís per pactar una consulta vinculant. Com si no ho haguéssim fet disset vegades abans. Fins i tot amb Joan Herrera a la tribuna del “Congreso”. Bé, doncs, som-hi. Fem-ho com abans, tornem-hi amb una proposta de referèndum acordat. Això sí, a diferència de fa tres anys jo els donaria tot el protagonisme. Sencer. Que Xavier Domènech la defensi en solitari a la Carrera de San Jerónimo, amb el suport unànime de tots els diputats independentistes. I després de la plantofada, amb els dits encara marcats a la cara, que el representant dels Comuns a les Espanyes ens negui el referèndum perquè no l’hem pactat. Convé retratar quan abans la seva voluntat de diferir “sine die” el referèndum que el Regne d’Espanya no acceptarà mai.

VAGÀNCIA. La intervenció de Xavier García Albiol al Debat de Política General va tenir el nivell acostumat. És a dir, nul. Amb el to xulesc que li ve de sèrie, el líder (de moment) del PP a la colònia va parlar de l’independentisme com a una mena de “vagància” que permet els sobiranistes no fer res. Tal i com va dir el president, al qual se li va escapar fins i tot un renec, sobre no fer res els populars poden donar moltes lliçons. L’argument és del gust habitual dels QWERTY, els quals acusen l’independentisme de no avançar en el procés a l’hora que ells el bloquegen impedint arribar a consensos majoritaris. Si uns i altres volen que passem pantalla, que ens posem a treballar i que oblidem per sempre el debat sobiranista hi ha una solució fàcil: permetre’ns votar. Sí, ja sé que no passarà. Però és un dir.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)