Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2016

Pinça / Pressing

PINÇA. Les tensions, per desgràcia, tornen a aflorar amb certa virulència. Esperem, però, que sense conseqüències irreparables. El cert és que l’ex-secretari general del Departament de Cultura, Eduard Voltas, s’ha referit aquesta setmana a la coincidència tàcita entre una part de l’entorn opinatiu del PDECat i els militants d’Endavant (el sector més radical de la CUP, després de la marxa dels qui ja no van acceptar ni la candidatura del president Puigdemont després de defenestrar Mas) entorn a la necessitat d’evitar l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat. Tots dos, des dels extrems exactament oposats del quadrilàter, amb una part dels Comuns, comparteixen un mateix discurs: no volen un país compartit amb l’altre. Difícilment es pot explicar amb més riquesa aquest posicionament que en l’article de dimarts del filòsof Ferran Sáez Mateu. Davant la força tel·lúrica d’aquests posicionaments, cal conservar el convenciment que els qui van al capdavant no llençaran per la borda el re…

Mentida / Pacte

MENTIDA. Fa alguns dies, però encara estem commocionats per la immensa cara dura d’Adolfo Suárez i Victoria Prego. Realment, no se sap qui n’hi té/tenia més. En realitat, en el cas del president Suárez potser hauria estat massa càndid esperar gaire polidesa democràtica d’algú que venia directament del falangisme. De la Prego, què dir: una periodista que amaga durant vint anys una informació com aquesta només demostra que és bastant més bona vassalla que professional. El contrast entre el relat construït sobre la Transició i la realitat que s’ha anat desvetllant amb tant d’esforç entra de ple en la categoria de la famosa postveritat, que ha fet famosa l’esclat dels populismes a Europa i Amèrica. La que Joaquim Coll no denunciarà en un dels seus característics articles insultants a “El Periódico”, en els que qualifica de pirats a la meitat dels seus conciutadans pel simple delicte de ser independentistes.
PACTE. El dependentisme ha xalat d’allò més amb la signatura del pacte de govern (…

Gramàtica / Lluna

GRAMÀTICA. Darrerament se succeeixen els debats en els quals demostrem ser un país de “tribuneros”. Tots sabem de tot, tu. Catalunya és com a una immensa tertúlia radiofònica matinal amb Gonzalo Bernardos i Gemma Galdón. Si els pedagogs plantegen nous mètodes d’ensenyament i es qüestionen l’utilitat de pràctiques tradicionals, els pares sortim com un sol home/dona a pontificar. Cap confiança en la seva professionalitat. Que l’Institut d’Estudis Catalans planteja canvis, ens hi oposem frontalment en nom de la intel·ligència, com si fossin una colla d’illetrats. Vés que una de les principals dificultats del procés (de fet, de les explicacions històriques d’on som) no sigui aquest “tribunerisme” tan nociu que ens fa desconfiar de tot i de tothom, sempre, de manera malaltissa. Quan hom llegeix molts comentaris sobre el procés als mitjans tradicionals i a les xarxes socials arriba a aquesta conclusió: observar la realitat críticament és una mesura de prudència fins al dia que porta al suïc…

Amnèsia / Coherència

AMNÈSIA. Els grans sindicats, juntament amb el conglomerat QWERTY, el PSC i la CUP van participar el cap de setmana en una concentració per demanar més als pressupostos de la Generalitat per al 2017. Segons dades oficials van concentrar unes tres mil persones. És legítim demanar més (i segur que se’n pot posar més), però a dia d’avui tothom sap que els comptes autonòmics de la Gestoria no poden resoldre (o minorar mínimament) els grans problemes que té plantejats aquest país. És justament per això que molts demanem la independència. Després de la convocatòria encara feia més peneta escoltar el líder de Podemos a Catalunya, Albano Dante Fachín, exigir la retirada de la Creu de Sant Jordi a Isidre Fainé, president de Gas Natural, en resposta a la mort d’una víctima de la pobresa energètica a Reus. Bàsicament, perquè la medalla la va rebre d’un Govern on eren ICV i EUiA.
COHERÈNCIA. Dijous al vespre, el programa “Fora de sèrie” ens oferia una entrevista a fons a l’Anna Gabriel. A banda d…

Relat / Tribunals

RELAT. Ho hem vist una i altra vegada els darrers anys, de Donald Trump als Estats Units a la tercera via i les seves incomptables plataformes a Catalunya (per cert, que ja hi ha més comitès, plataformes i associacions en defensa de la tercera via, que partidaris més avall de la Diagonal de Barcelona): l’”establishment” vol imposar a tota costa un relat, el que li convé a cada lloc i moment, però la realitat acaba imposant-se indefectiblement i demostra que la seva capacitat per marcar el terreny és cada dia més limitada. Ja no és possible fer ballar tothom al ritme de la seva música. Segurament, per dos grans motius: perquè ha abusat en excés durant massa temps de la seva posició dominant i perquè les xarxes socials marquen una manera de construir la informació (amb molts defectes) però molt més difícil de conduir des de les mans dels poderosos.
TRIBUNALS. Fa pocs dies va ser Pedro Sánchez reconeixent (d’aquella manera) el caràcter nacional de Catalunya; ara, l’exministre ple de desp…

Lleig / Peticions

LLEIG. També hem viscut aquests dies una escena lamentable d’agressió del líder de Ciudadanos a l’Hospitalet, l’expresident del club de futbol local Miguel García. La violència, sempre és condemnable. També, les pintades i danys provocats a la seu del partit a la segona ciutat de Catalunya. Ara bé, cansa també la tendència a crear escenaris irreals dels líders taronges (hem sentit en aquesta línia Rivera i Arrimadas) aprofitar agressions que res tenen a veure amb l’independentisme per fer veure que en el fons sí que ho són. O si més no per deixar una ombra de dubte en l’ambient que implícitament puguin comprar els seus adeptes. Molt lleig. Per cert, en veure les reaccions un es pregunta en quin punt deu estar la investigació judicial sobre aquelles dues afeccionades de la “selección” agredides al carrer.
PETICIONS. Després que el patètic portaveu del que sigui Antonio Hernando defensés el contrari 24 hores abans, a darrera hora, el PSOE va virar (pressionat per la denúncia de tothom, …

Que no et confonguin: tres idees optimistes sobre el darrer #CEO

Disculpeu que aquest apunt excedirà una mica les dimensions habituals, però crec que s'ho val. El darrer baròmetre del CEO, la tercera onada de 2016, ha servit perquè la majoria dels mitjans, també els nostres, s'apuntessin a pressionar el país en el sentit del desànim. Resulta realment decebedor comprovar com, tret d'algun cas comptat, com el de Roger Tugas al NacióDigital, gairebé cap periodista s'ha entretingut a analitzar a fons l'enquesta, i tots ells s'han limitat a repetir les consignes més evidents (sovint falses) i les més desfavorables a l'independentisme. No cal dir-ho, encapçalats per la portada d'Enric Hernández ("Empat infinit", deia a tot drap) a "El Periódico" del dependentista Grupo Planeta. Per als qui heu sucumbit a la pressió ambiental us ofereixo tres consideracions optimistes que crec que us poden ajudar a mirar-vos aquesta enquesta amb uns altres ulls:

Primera. L'enquesta NO pregunta sobre què es votaria en…

Estafar / Intoxicació

ESTAFAR. L’exministre socialista madrileny, d’origen català, Pepe Borrell, s’ha passejat durant els darrers anys pels mitjans del país com un linx en matèria de balances fiscals: a base de moure la boleta del deute, havia estat capaç de defensar (desafiant les lleis de la lògica econòmica elemental) que pràcticament Catalunya no ha patit dèficit fiscal. I fer-ho amb aquells aires de superioritat que el caracteritzen i que tan agraden els seus “hooligans”. Per això hem rigut tant en saber que el seu rigor en l’argumentari anti-independentista podia estendre’s també al de les inversions del seu socialista i extens patrimoni: d’una tacada diu que li han estafat, segons han denunciat ell mateix, fins a 150.000 euros. I per a acabar bé la setmana, la seva porta giratòria s’ha enfangat i el jutge l’investiga com a membre del consell d’administració d’Abengoa que va atorgar indemnitzacions milionàries a dos directius en plena fallida. Tot molt edificant.

INTOXICACIÓ. L’habitual profusió de m…

Colau / Dependència

COMUNS. L’alcaldessa Colau, en problemes, ha vist com aquesta setmana l’oposició en bloc li tombava els pressupostos: Gerardo Pisarello culpava Esquerra de buscar-hi només el seu interès partidari, obsessionada només a evitar l’enfortiment dels comuns: denunciar partidisme i alhora donar explicacions partidistes, que “cree el ladrón que todos son de su condición”. El regidor barceloní, a la vista del bloqueig, girava el cap envers CiU i Ciudadanos i parlava de la necessitat de ser... menys doctrinaris! Ells, que no fan ni una sola concessió als altres, demanen menys sectarisme. Espectacular. I just a la vegada Xavier Domènech parlava dels Comuns com la força encarregada d’acabar amb l’hegemonia convergent, com si no fos el procés independentista (i la corrupció) allò que se l’ha endut per davant, després de dècades de pacte implícit (o d’inoperància) amb l’esquerra autonomista, la que ells mateixos han triat per a caminar a Barcelona. Quanta coherència.
DEPENDÈNCIA. Dependència és jus…

Cedir / Decidir

CEDIR. Avança la negociació entre Junts pel Sí i la CUP pel que fa als pressupostos de la Generalitat. Els vells tics, però, continuen presents. Tot i que l’impacte real, el marge de negociació existent, és ben limitat: l’autonomia intervinguda ha convertit la institució en una finestreta finalista. Fa gràcia veure com els dependentistes fan veure que la Generalitat té un marge ampli de maniobra. Preocupa també la tendència dels uns i dels altres a justificar davant les respectives parròquies que no han cedit. Els uns, en la seva voraç redistribució per la via fiscal (en realitat poc eficaç i diferida en els seus efectes fins d’aquí molts mesos) els altres, en la preservació de la seva aposta de col·laboració pública-privada. És lògic que tothom vulgui preservar el seu model, però si de veritat volem arribar a la República Catalana el primer argument, la primera medalla dels negociadors hauria de ser la d’haver estat generós.
DECIDIR. El diari del grup Planeta a Catalunya, xalava dima…

155 / Barra

155. La Brigada Aranzadi progressa adequadament. De fet, podríem parlar de jugada mestra del Partit Popular en la seva deriva antidemocràtica contra Catalunya: ara ja no necessita ni el consentiment de les cambres per aplicar el famós article 155 per a la suspensió de l’autonomia. L’aplica per etapes i de manera quirúrgica: una vegada assegurada (en temps de majoria absoluta) una majoria favorable durant una dècada a l’alt tribunal i introduïda la darrera reforma (sobre la qual ha decidit la seva majoria conservadora), amb un simple recurs al TC contra qualsevol actuació del Parlament, i amb la conseqüent inhabilitació automàtica de càrrecs públics de la mesa i/o diputats, pot consumar un nivell d’intervenció gairebé total decidida en solitari per instruccions d’un executiu en minoria. El govern fa i desfà sense cap contrapès: ja no requereix cap assentiment del legislatiu ni cap intervenció del poder judicial. Som en una democràcia modèlica.
BARRA. No van passar ni deu minuts de la n…

Tromba / Vots

TROMBA. Com els cau. L’autenticitat de Gabriel Rufián els esparvera. Són més d’aquella moderació del règim del 78 que permetia fer de les institucions una cova de lladres. Aquests dies hem contemplat com l’Enric Hernández i l’editorial d’”El País”, Planeta i Prisa, carregaven amb tot contra el diputat republicà assimilant-lo a Donald Trump. En el cas d’”El Periódico”, la diatriba del director compartia espai amb un article de José Zaragoza, presumpte inspirador del complot de la Camarga, en el qual Rufián era assimilat al lerrouxisme. Tones de rancúnia contra un representant del poble que s’ha limitat a posar-los a tots plegats davant del mirall de la seva pròpia immundícia: la dels polítics que traeixen el seu poble i la de suposats professionals de la premsa que són en realitat, bàsicament, lacais al servei dels poderosos amb la missió d’imposar un model domesticat de societat: “antes facha que rota”.

VOTS. Tornen els judicis sumaríssims, de moment, sense sentència de mort. Val molt…

Persecució / Pressupostos

PERSECUCIÓ. Dilluns acudia a comparèixer sense èxit davant l’Audiència Nacional Santiago Espot i al vespre, davant la delegació del govern a Catalunya, una xiulada denunciava un nou exemple de degradació de la qualitat democràtica del Regne d’Espanya. Fer comparèixer davant d’un tribunal especial un ciutadà per instar una xiulada és el tipus de casuística penal que ha d’omplir d’orgull tot demòcrata i prestigiar internacionalment qualsevol democràcia. Es tracta del primer membre de la societat civil atacat directament per l’ofensiva de violència judicial de l’Estat espanyol que, en els propers mesos, s’abatrà sobre el país amb contundència extrema. Tot el reconeixement i la solidaritat amb aquells que han estat al carrer defensant Espot, igual com abans Mas, Ortega, Rigau i Homs, i Carme Forcadell, i Montse Venturós i Joan Coma, i José Téllez i Oriol Lladó: ens necessitem tots i units no podran amb nosaltres.
PRESSUPOSTOS. Sembla que, afortunadament, es va obrint pas la racionalitat. …

Federals / Mantinguts

FEDERALS. Obsessivament entestats a continuar marejant la perdiu, els socialistes catalans començaven la setmana amb el regust del seu darrer congrés, amb Meritxell Batet investida com a inverosímil secretària d’impuls federal. Mare meva. La suma d’impostures del vell partit del 78 no podia fer més mal als ulls. Àngel Ros invocant l’error del PP en el recurs contra l’Estatut (la sentència del qual va dictar el govern Zapatero i van aplaudir a duo Felipe González i Carme/n Chacón), autodefinicions com a republicans i federals (que mai han fet una sola passa en quaranta anys per fer realitat ni una cosa ni l’altra, fins i tot, amb canvi de monarca pel mig), cants de la internacional inclosos i amb el puny alçat, mentre es pidola que el PSOE que ha fet president Rajoy no els expulsi del seu pont de comandament. Tot plegat, fa autèntica angúnia.
MANTINGUTS. En un atac de sinceritat infreqüent en l’espanyolisme, el president d’Astúries i màxim representant de la gestora provisional que dir…

Democràcia / Desconnexió

DEMOCRÀCIA. Qualsevol decisió democràtica cal prendre-la com a una oportunitat: ha estat la reacció de Barack Obama a la victòria increïble de Donald Trump. “Les eleccions les carrega el diable”; “se sap com comencen però no com acaben”; “no es pot posar en mans de gent decisions tan importants”: aquestes són algunes de les sentències que els darrers mesos hem sentit en boca del dependentisme, però aplicades als casos dels referèndums d’infaust resultat celebrats a Gran Bretanya o Colòmbia: si són coherents haurien d’aplicar ara els mateixos principis a les eleccions nord-americanes. Però, no: els problemes de la democràcia cal resoldre’ls amb més democràcia. I aquí i ara més democràcia vol dir no pas titllar (des de l’elitisme) d’imbècils els electors, la gent, sinó mirar d’entendre les causes de fons que han portat gairebé 60 milions de nord-americans a una elecció, vista de lluny, tan absurda.
DESCONNEXIÓ. Des de les pàgines de l’ARA, l’Àlex Gutiérrez, en base a l’anàlisi de les da…

CIS / Comiat

CIS. La publicació aquests setmana d’un nou lliurament demoscòpic del CIS no ha aportat grans novetats. Bàsicament, la constatació de tendències conegudes que es mantenen. Les més cridaneres, l’ensulsiada de sis punts en la intenció directa de vot al PSOE i l’ascens d’altres dos per part del Partit Popular. També, la demostració que Podemos no capitalitza el descontent de la majoria dels votants socialistes que es consideren traïts pel gir al servei de l’establishment. Pel que fa a Catalunya, l’enquesta confirma també la lenta caiguda de les expectatives dels Comuns que, a l’espera de revifar amb la creació de la seva nova força, ja fa molts mesos que van a la baixa. En contrast, el CIS acredita un notable creixement d’Esquerra Republicana, la formació que mostra una major fidelitat dels seus votants. I entretant, 4 de cada 10 votants dels Comuns són ja partidaris de donar opció a la independència.
COMIAT. En el pla de la batalla internacional, la setmana ens ha deixat la pregunta for…

Abandonats / Batalla

ABANDONATS. L’ocurrència dels Jocs del Mediterrani a Tarragona (com la dels Jocs d’Hivern a Barcelona), enmig de la pitjor crisi econòmica de la història contemporània al nostre país, és de traca. Dit això, d’entrada, el nivell de desconnexió que manifesta el govern espanyol amb Catalunya no deixa de sorprendre, tot i el compromís tardà del nou Govern Rajoy amb la nova data. La ciutat de Tarragona, amb la seva àrea metropolitana i la comarca veïna del Baix Penedès constitueix una zona (l’única del país) on l’espanyolisme creix els darrers anys. Hom tendiria a pensar, doncs, que qualsevol estratègia mínimament racional hauria de portar les autoritats de la metròpoli a enfortir la seva presència i demostrar de quina manera la fidelitat pot ser premiada empíricament. Al contrari, però, de moment, el Govern espanyol ha decidit deixar en pilotes un govern municipal on col·labora el mateix PP. Realment, aquests romans estan ben bojos.
BATALLA. Junts pel Sí, la força clarament guanyadora el …

Primàries / Trasllat

PRIMÀRIES. El PSOE, en la seva davallada als inferns, promet oferir-nos moments realment esfereïdors. L’espectacle de la degradació democràtica sempre és coral: els barons i el susanisme faran absolutament tot el que estigui en la seva mà per a evitar unes primàries: i, si no hi ha més remei que fer-les, allò que sigui al seu abast, de la mena que sigui, per impedir que les guanyi Pedro Sánchez. Els hi va el sou. Serà una batalla a mort que dessagnarà sense solució el partit. I, entretant, els socialistes catalans quedaran aïllats, units (ara sí), però cada dia més irrellevants, a contracorrent. Si el PSOE esdevé el Partit del Sud Oest d’Espanya, el PSC ja fa temps que (i això anirà a més) ho és només de determinades zones del nostre país. Amb l’excepció de Lleida i Tarragona, on governen de la mà de l’espanyolisme encara més radical.
TRASLLAT. Ocupats com estan en les coses que realment preocupen la gent, a Ciudadanos han decidit aquesta setmana (com gairebé cada set dies) fer-hi bat…

Pintures / Preparats

PINTURES. La conclusió és senzilla: atès que les pintures murals de l’antic monestir de Sixena estan catalogades per disposició de la Generalitat, fins i tot una simple jutgessa d’instrucció té més sobirania que el poble de Catalunya. Amb la seva sola determinació, sense la intervenció de cap segona instància, pot deixar sense efecte la protecció jurídica que la llei catalana atorga al conjunt romànic salvat per la Generalitat i posseït pacíficament des de fa gairebé vuitanta anys. No només és un cas de despropòsit polític, també ho és de tècnic: la jutgessa d’Osca no només té més sobirania que nosaltres, també en sap més que gent com ara l’historiador de l’art Gianluigi Colalucci, responsable de la restauració dels frescos de la Capella Sixtina, qui fa algunes setmanes va alertar dels greus inconvenients que podia suposar el seu trasllat. Però el nacionalisme no atén a raons i Catalunya ha de ser castigada per terra, mai i aire.
PREPARATS. Amb la formació del Govern espanyol es pot d…

Inversió / Nació

INVERSIÓ. Al dia següent que la burgesia catalana (amb la qual tan sovint coincideixen els QWERTY en matèria nacional) aplaudís al Círculo Ecuestre les ocurrències d’Esperanza Aguirre, cada dia més gagà, amb invocació a tallar el finançament de la Generalitat i reivindicació de la figura política d’Alejo Vidal-Quadras, la Cambra de Comerç de Barcelona feia públic un informe segons els qual la inversió de l’Estat espanyol en infraestructures a Catalunya ha caigut als paràmetres més baixos dels darrers vint anys. L’execució de les partides pressupostades per a Catalunya no va arribar en 2015 ni al 60%. Una vegada superada la inversió en AVE radial al Principat, que tot ho tapava, ja ni s’escarrassen mínimament a dissimular el dramàtic espoli que ens apliquen. Ells sí que han desconnectat. El mateix dia en què es feia públic que l’Estat espanyol és l’únic d’Europa que destrueix ocupació en l’àmbit de les noves tecnologies. Demencial.
NACIÓ. Davant Jordi Évole, el defenestrat Pedro Sánche…

Histèria / Inventari

HISTÈRIA. Podrà agradar més o menys, però és indubtable que allò que ha donat l’èxit a Gabriel Rufián és el seu peculiar estil, directe, impassible i incisiu. La seva intervenció durant la segona votació de l’encara candidat Mariano Rajoy ha estat objecte d’infinits comentaris. Hi ha qui va trobar a faltar algunes paraules de reconeixement envers els socialistes catalans. Potser sí que calien. Però, sobretot, sobretot, el que feia falta era destacar el fet que es produïa l’estafa electoral més bèstia en quaranta anys de règim del 78. Mai ningú havia fet quelcom semblant: presentar-se amb la promesa de fer fora un govern i acabar fent-lo possible. Segons sembla, els dirigents socialistes aspiraven a passar el mal tràngol de la millor manera possible i resulta que Rufián els va col·locar al davant un enorme mirall. I que no els n’agradés la imatge que s’hi reflectia no és en cap cas culpa del republicà.
INVENTARI. La feina s’està fent. Quico Sallés informava aquesta setmana des de les p…

Democràcia / Finançament

DEMOCRÀCIA. Pas de rosca a pas de rosca, passet a passet, la democràcia espanyola s’ensorra. Superats determinats límits, ja no hi ha aturador. Segons informava “La Vanguardia” dilluns, just el dia següent de la resurrecció de Rajoy, el Tribunal Constitucional decidia donar per bona la reforma de la seva llei de funcionament i, per tant, acceptar l’aplicació de penes sense figura de judici. Sense que els afectats puguin ni tan sols defensar-se. Fins i tot el sistema constitucional català d’abans de 1714, encara ben llunyà d’una democràcia liberal, establí que tothom havia de ser jutjat “per directum”, és a dir, que ningú podia ser condemnat sense un procés en forma, amb fases d’ofensa i defensa. Amb la reforma del TC, doncs, retrocedim més de tres segles per tornar, més aviat, als temps de la Inquisició, quan la condemna podia arribar sense ni tan sols conèixer el denunciant ni l’acusació.
FINANÇAMENT. El canvi d’època, l’abans i el després del 27-S, es manifesta en el camí cap a l’ap…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Rodalies / I?

RODALIES. Com en el cas dels més de 4.000 MEUR amb que la Generalitat va finançar l’estat entre 2009 i 2014, a base de bestretes expressament mal calculades pel Govern central del que corresponia al Govern de Catalunya en base a la recaptació tributària, en el cas del tren es produeix també una gestió deliberadament insuficient dels nostres interessos. Partits i entitats de la societat civil, encapçalats pel president Puigdemont i l’alcaldessa de Barcelona, han volgut escenificar conjuntament i gràficament al Palau de la Generalitat la reclamació del traspàs del servei de Rodalies a la Generalitat, per tal de posar fi al desgavell. Per molt que el dependentisme (de dretes i esquerres, liberal o antisistema) es regiri una i altra vegada contra aquest argument, el cert és que un dels principals motius per desitjar un estat propi ens el posa damunt la taula cada dia Espanya, amb la seva irrefrenable voluntat de perjudicar els nostres interessos.
Y? La televisió pública catalana, llums i …

Escorta / Lliures

ESCORTA. El manual d’estil de Ciudadanos diu que cal victimitzar-se quan s’està als mitjans espanyols, més com més nacionalista sigui el micròfon. Així que 13tv és l’escenari ideal. Igual com va fer Albert Rivera fa uns mesos, ara Inés Arrimadas ha donat a entendre que viu una situació violenta en el seu dia a dia, en concret, ha dit, “jo porto escorta perquè sabem què passa a Catalunya”. Covards, menteixen allà on saben que les seves afirmacions no trobaran resposta: el seu missatge contribueix a embrutar la imatge del país, precisament als mitjans on els espectadors tenen menys possibilitats d’obtenir-ne una imatge plural. Que això ho faci algú que no fa ni deu anys que viu a Catalunya, que ha estat escollida diputada i cap de l’oposició és particularment feridor. És un comportament colonial. Però hi ha un cantó positiu: la creixent degradació ètica del dependentisme ens posa cada dia més a tocar la majoria que necessitem.
LLIURES. Dimecres es presentava a bombo i plateret el nou xi…

Divorci / Electes

DIVORCI. El debat al sí del PSOE, que ens té tan entretinguts (i, perquè no admetre-ho, divertits) les darreres setmanes, ens continua deparant grans moments. En general, el nivell polític és tan sorprenentment baix, que costa de creure i tot, en un partit que ho ha estat gairebé tot a l’Espanya de la restauració borbònica. Aquesta setmana m’ha encisat la claredat expositiva del president de Castella-la Manxa i digne successor de José Bono, Emiliano García-Page. Diu l’home, a tall d’amenaça contra l’autonomia de decisió dels socialistes catalans, que a Espanya existeix el divorci i que no cal comú acord per exercir-lo. Vaja que si una de les parts vol, unilateralment (aix!) la separació legal va endavant. És un argument fantàstic que també hauria de servir per a regular les diferències entre les diverses comunitats polítiques que habiten la península ibèrica. A calla, que aquí no, que el que aquí compta és la possessió.
ELECTES. L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha …