Ves al contingut principal

155 / Barra

155. La Brigada Aranzadi progressa adequadament. De fet, podríem parlar de jugada mestra del Partit Popular en la seva deriva antidemocràtica contra Catalunya: ara ja no necessita ni el consentiment de les cambres per aplicar el famós article 155 per a la suspensió de l’autonomia. L’aplica per etapes i de manera quirúrgica: una vegada assegurada (en temps de majoria absoluta) una majoria favorable durant una dècada a l’alt tribunal i introduïda la darrera reforma (sobre la qual ha decidit la seva majoria conservadora), amb un simple recurs al TC contra qualsevol actuació del Parlament, i amb la conseqüent inhabilitació automàtica de càrrecs públics de la mesa i/o diputats, pot consumar un nivell d’intervenció gairebé total decidida en solitari per instruccions d’un executiu en minoria. El govern fa i desfà sense cap contrapès: ja no requereix cap assentiment del legislatiu ni cap intervenció del poder judicial. Som en una democràcia modèlica.

BARRA. No van passar ni deu minuts de la notícia que el consell polític de la CUP acceptava la tramitació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2017 que els socialistes (agermanats amb els del sí a Rajoy) els començaven a acusar de posar per davant la independència de les necessitats socials. De manual dependentista. Costa molt d’entendre com és que els QWERTY assisteixen a manifestacions on s’exigeix destinar un 6% dels pressupostos a educació, justament el mateix dia en el qual una agència independent (l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials) assenyala el fet sorprenent que l’Ajuntament de Barcelona ha reduït la seva despesa social d’un 11% el darrer any i que espera tancar l’exercici amb un superàvit pressupostari de 70 MEUR. Sempre resulta xocant aquesta altíssima capacitat d’alguns per a exigir tant i tant als altres i tan poc a un mateix.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…