Ves al contingut principal

Abandonats / Batalla

ABANDONATS. L’ocurrència dels Jocs del Mediterrani a Tarragona (com la dels Jocs d’Hivern a Barcelona), enmig de la pitjor crisi econòmica de la història contemporània al nostre país, és de traca. Dit això, d’entrada, el nivell de desconnexió que manifesta el govern espanyol amb Catalunya no deixa de sorprendre, tot i el compromís tardà del nou Govern Rajoy amb la nova data. La ciutat de Tarragona, amb la seva àrea metropolitana i la comarca veïna del Baix Penedès constitueix una zona (l’única del país) on l’espanyolisme creix els darrers anys. Hom tendiria a pensar, doncs, que qualsevol estratègia mínimament racional hauria de portar les autoritats de la metròpoli a enfortir la seva presència i demostrar de quina manera la fidelitat pot ser premiada empíricament. Al contrari, però, de moment, el Govern espanyol ha decidit deixar en pilotes un govern municipal on col·labora el mateix PP. Realment, aquests romans estan ben bojos.

BATALLA. Junts pel Sí, la força clarament guanyadora el 27-S, es va comprometre a deixar-ho tot enllestit per proclamar la independència en 18 mesos. Configurat el Govern Puigdemont el gener de 2016, finalment, el juny de 2017 s’acomplirà el termini. Molts hi malparlen, dels temps que ens hem imposat: discrepo, sense ells no tindríem credibilitat (i la manca de credibilitat per a una part del país és un dels problemes principals del procés, que solucionarem de cop el dia de la ruptura). Arribats a l’estiu, amb l’aprovació de les tres lleis fonamentals, s’establirà el marc legal del referèndum, al marge de les lleis espanyoles: serà el moment decisiu. Convé que tots, Govern i societat civil estiguem preparats per controlar efectivament el territori. Serà extraordinàriament complex i d’aquells dies dependran uns quants anys de la història de Catalunya. Als nostres representants només els podem demanar que preparin bé i disputin a fons la batalla.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…