Ves al contingut principal

Abandonats / Batalla

ABANDONATS. L’ocurrència dels Jocs del Mediterrani a Tarragona (com la dels Jocs d’Hivern a Barcelona), enmig de la pitjor crisi econòmica de la història contemporània al nostre país, és de traca. Dit això, d’entrada, el nivell de desconnexió que manifesta el govern espanyol amb Catalunya no deixa de sorprendre, tot i el compromís tardà del nou Govern Rajoy amb la nova data. La ciutat de Tarragona, amb la seva àrea metropolitana i la comarca veïna del Baix Penedès constitueix una zona (l’única del país) on l’espanyolisme creix els darrers anys. Hom tendiria a pensar, doncs, que qualsevol estratègia mínimament racional hauria de portar les autoritats de la metròpoli a enfortir la seva presència i demostrar de quina manera la fidelitat pot ser premiada empíricament. Al contrari, però, de moment, el Govern espanyol ha decidit deixar en pilotes un govern municipal on col·labora el mateix PP. Realment, aquests romans estan ben bojos.

BATALLA. Junts pel Sí, la força clarament guanyadora el 27-S, es va comprometre a deixar-ho tot enllestit per proclamar la independència en 18 mesos. Configurat el Govern Puigdemont el gener de 2016, finalment, el juny de 2017 s’acomplirà el termini. Molts hi malparlen, dels temps que ens hem imposat: discrepo, sense ells no tindríem credibilitat (i la manca de credibilitat per a una part del país és un dels problemes principals del procés, que solucionarem de cop el dia de la ruptura). Arribats a l’estiu, amb l’aprovació de les tres lleis fonamentals, s’establirà el marc legal del referèndum, al marge de les lleis espanyoles: serà el moment decisiu. Convé que tots, Govern i societat civil estiguem preparats per controlar efectivament el territori. Serà extraordinàriament complex i d’aquells dies dependran uns quants anys de la història de Catalunya. Als nostres representants només els podem demanar que preparin bé i disputin a fons la batalla.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…