Ves al contingut principal

Amnèsia / Coherència

AMNÈSIA. Els grans sindicats, juntament amb el conglomerat QWERTY, el PSC i la CUP van participar el cap de setmana en una concentració per demanar més als pressupostos de la Generalitat per al 2017. Segons dades oficials van concentrar unes tres mil persones. És legítim demanar més (i segur que se’n pot posar més), però a dia d’avui tothom sap que els comptes autonòmics de la Gestoria no poden resoldre (o minorar mínimament) els grans problemes que té plantejats aquest país. És justament per això que molts demanem la independència. Després de la convocatòria encara feia més peneta escoltar el líder de Podemos a Catalunya, Albano Dante Fachín, exigir la retirada de la Creu de Sant Jordi a Isidre Fainé, president de Gas Natural, en resposta a la mort d’una víctima de la pobresa energètica a Reus. Bàsicament, perquè la medalla la va rebre d’un Govern on eren ICV i EUiA.

COHERÈNCIA. Dijous al vespre, el programa “Fora de sèrie” ens oferia una entrevista a fons a l’Anna Gabriel. A banda de constatar fins a quin punt una entrevistadora com la Julia Otero pot mostrar-se en fora de joc i adornar un qüestionari de tots els estereotips del masclisme, va servir per retratar prou bé un personatge realment important dins la política catalana actual. Il·luminava, sobretot, la coherència/intransigència (les dues cares d’una mateixa moneda) dels cupaires. Tot i que entenen l’alliberament nacional i la transformació social (aquí, substitueix, per amansir-lo, el terme revolució) com un procés indestriable, el cert és que a Catalunya, ateses les posicions dels altres actors, aquests dos vectors exigeixen aliances estratègiques incompatibles. Ben aviat, en poc més de dos mesos, la CUP haurà de triar companys de viatge per fer realitat només un dels seus somnis: la moneda a l’aire dringarà i encara no sabem si sortirà coherència o intransigència.

Comentaris

  1. EN QUINA GALAZIA VIU EL SRO.DANTE-FACHIN?...JA VA SEN UNA MIQUETA GRABDET PER TANT "INFANTILISMA AGRESIU".
    ELS DE LA GRUP,SI QUE HO SABEM...1937¡¡¡

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…