Ves al contingut principal

Cedir / Decidir

CEDIR. Avança la negociació entre Junts pel Sí i la CUP pel que fa als pressupostos de la Generalitat. Els vells tics, però, continuen presents. Tot i que l’impacte real, el marge de negociació existent, és ben limitat: l’autonomia intervinguda ha convertit la institució en una finestreta finalista. Fa gràcia veure com els dependentistes fan veure que la Generalitat té un marge ampli de maniobra. Preocupa també la tendència dels uns i dels altres a justificar davant les respectives parròquies que no han cedit. Els uns, en la seva voraç redistribució per la via fiscal (en realitat poc eficaç i diferida en els seus efectes fins d’aquí molts mesos) els altres, en la preservació de la seva aposta de col·laboració pública-privada. És lògic que tothom vulgui preservar el seu model, però si de veritat volem arribar a la República Catalana el primer argument, la primera medalla dels negociadors hauria de ser la d’haver estat generós.

DECIDIR. El diari del grup Planeta a Catalunya, xalava dimarts amb les declaracions de l’ambaixador francès al Regne d’Espanya, Yves Saint-Geours, contra una resolució del Parlament català refermant el dret dels catalans dels Comtats a decidir en llibertat el seu futur polític. Una votació al Parlament que diuen que no ha agradat l’executiu de Manuel Valls. Les declaracions del diplomàtic, ben sospesades, han estat impecables; de fet, ja ens agradarien aquí baix: ha recordat el fet que, més enllà de les particularitats culturals i lingüístiques, els nord-catalans se senten part de França. Fantàstic. És justament això. L’important és què considerin els ciutadans d’aquell territori. Bingo. Cent per cent d’acord. La majoria, ara, volen la dependència de França. Qui ho sap en un futur. Al sud, en canvi, per al govern i les institucions espanyoles és completament indiferent quina sigui l’opinió de la gent. La llei diu el que diu i punt.

Comentaris

  1. EL MOLT HONORABLE SR.MANUEL VALLS,NOMES LI FA PATXOCA DE CATALUNYA EL "BARÇA"...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…