Ves al contingut principal

Cedir / Decidir

CEDIR. Avança la negociació entre Junts pel Sí i la CUP pel que fa als pressupostos de la Generalitat. Els vells tics, però, continuen presents. Tot i que l’impacte real, el marge de negociació existent, és ben limitat: l’autonomia intervinguda ha convertit la institució en una finestreta finalista. Fa gràcia veure com els dependentistes fan veure que la Generalitat té un marge ampli de maniobra. Preocupa també la tendència dels uns i dels altres a justificar davant les respectives parròquies que no han cedit. Els uns, en la seva voraç redistribució per la via fiscal (en realitat poc eficaç i diferida en els seus efectes fins d’aquí molts mesos) els altres, en la preservació de la seva aposta de col·laboració pública-privada. És lògic que tothom vulgui preservar el seu model, però si de veritat volem arribar a la República Catalana el primer argument, la primera medalla dels negociadors hauria de ser la d’haver estat generós.

DECIDIR. El diari del grup Planeta a Catalunya, xalava dimarts amb les declaracions de l’ambaixador francès al Regne d’Espanya, Yves Saint-Geours, contra una resolució del Parlament català refermant el dret dels catalans dels Comtats a decidir en llibertat el seu futur polític. Una votació al Parlament que diuen que no ha agradat l’executiu de Manuel Valls. Les declaracions del diplomàtic, ben sospesades, han estat impecables; de fet, ja ens agradarien aquí baix: ha recordat el fet que, més enllà de les particularitats culturals i lingüístiques, els nord-catalans se senten part de França. Fantàstic. És justament això. L’important és què considerin els ciutadans d’aquell territori. Bingo. Cent per cent d’acord. La majoria, ara, volen la dependència de França. Qui ho sap en un futur. Al sud, en canvi, per al govern i les institucions espanyoles és completament indiferent quina sigui l’opinió de la gent. La llei diu el que diu i punt.

Comentaris

  1. EL MOLT HONORABLE SR.MANUEL VALLS,NOMES LI FA PATXOCA DE CATALUNYA EL "BARÇA"...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…