Ves al contingut principal

CIS / Comiat

CIS. La publicació aquests setmana d’un nou lliurament demoscòpic del CIS no ha aportat grans novetats. Bàsicament, la constatació de tendències conegudes que es mantenen. Les més cridaneres, l’ensulsiada de sis punts en la intenció directa de vot al PSOE i l’ascens d’altres dos per part del Partit Popular. També, la demostració que Podemos no capitalitza el descontent de la majoria dels votants socialistes que es consideren traïts pel gir al servei de l’establishment. Pel que fa a Catalunya, l’enquesta confirma també la lenta caiguda de les expectatives dels Comuns que, a l’espera de revifar amb la creació de la seva nova força, ja fa molts mesos que van a la baixa. En contrast, el CIS acredita un notable creixement d’Esquerra Republicana, la formació que mostra una major fidelitat dels seus votants. I entretant, 4 de cada 10 votants dels Comuns són ja partidaris de donar opció a la independència.

COMIAT. En el pla de la batalla internacional, la setmana ens ha deixat la pregunta formulada a la Comissió Europea per quatre parlamentaris catalans (Tremosa, Terricabras, Maragall i Urtasun) i el comiat del fins ara ministre d’exteriors i veu privilegiada sobre Catalunya, Juan Manuel García-Margallo. Diu que ha adreçat a les principals cancelleria europees i americanes un escrit demanant que no ens facin cas. De moment, sabem que la República francesa, alarmada per l'enfortiment del moviment autonomista a la Catalunya Nord, ja ha demanat explicacions al govern espanyol per la seva nul·la capacitat per donar sortida política a la tensió que es viu al Principat. La imatge que dóna un estat que recomana als altres que es tanquin al diàleg amb un actor polític escrupolosament democràtic no pot ser més dantesca. Tant, que fins i tot Rajoy ha decidit posar punt i final als despropòsits de Margallo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.