Ves al contingut principal

Colau / Dependència

COMUNS. L’alcaldessa Colau, en problemes, ha vist com aquesta setmana l’oposició en bloc li tombava els pressupostos: Gerardo Pisarello culpava Esquerra de buscar-hi només el seu interès partidari, obsessionada només a evitar l’enfortiment dels comuns: denunciar partidisme i alhora donar explicacions partidistes, que “cree el ladrón que todos son de su condición”. El regidor barceloní, a la vista del bloqueig, girava el cap envers CiU i Ciudadanos i parlava de la necessitat de ser... menys doctrinaris! Ells, que no fan ni una sola concessió als altres, demanen menys sectarisme. Espectacular. I just a la vegada Xavier Domènech parlava dels Comuns com la força encarregada d’acabar amb l’hegemonia convergent, com si no fos el procés independentista (i la corrupció) allò que se l’ha endut per davant, després de dècades de pacte implícit (o d’inoperància) amb l’esquerra autonomista, la que ells mateixos han triat per a caminar a Barcelona. Quanta coherència.

DEPENDÈNCIA. Dependència és justament això, és l’àvia de Reus morta per la conxorxa entre Gas Natural (presidida ara pel gran Isidre Fainé), la Moncloa i el Tribunal Constitucional. És el Govern espanyol actuant al servei de les elèctriques davant del TC per a evitar que la Generalitat tingui força real d’impedir els talls de subministrament. És aquesta incapacitat de la gestoria, aquesta manca de sobirania real, combinada amb l’actuació de l’empresa que (segons sembla) va tancar l’aixeta sense encomanar-se a ningú, el que va crear les condicions adequades per a la tragèdia. De la misèria política derivada de la conxorxa dels de sempre, curulls de beneficis, a la misèria social, també dels de sempre, pagant els plats trencats. Això, sí la manifestació no la convocarem davant la seu de Gas Natural o la delegació del govern espanyol, dels conxorxats, sinó davant la façana de la gestoria. És molt descarat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…