Ves al contingut principal

Colau / Dependència

COMUNS. L’alcaldessa Colau, en problemes, ha vist com aquesta setmana l’oposició en bloc li tombava els pressupostos: Gerardo Pisarello culpava Esquerra de buscar-hi només el seu interès partidari, obsessionada només a evitar l’enfortiment dels comuns: denunciar partidisme i alhora donar explicacions partidistes, que “cree el ladrón que todos son de su condición”. El regidor barceloní, a la vista del bloqueig, girava el cap envers CiU i Ciudadanos i parlava de la necessitat de ser... menys doctrinaris! Ells, que no fan ni una sola concessió als altres, demanen menys sectarisme. Espectacular. I just a la vegada Xavier Domènech parlava dels Comuns com la força encarregada d’acabar amb l’hegemonia convergent, com si no fos el procés independentista (i la corrupció) allò que se l’ha endut per davant, després de dècades de pacte implícit (o d’inoperància) amb l’esquerra autonomista, la que ells mateixos han triat per a caminar a Barcelona. Quanta coherència.

DEPENDÈNCIA. Dependència és justament això, és l’àvia de Reus morta per la conxorxa entre Gas Natural (presidida ara pel gran Isidre Fainé), la Moncloa i el Tribunal Constitucional. És el Govern espanyol actuant al servei de les elèctriques davant del TC per a evitar que la Generalitat tingui força real d’impedir els talls de subministrament. És aquesta incapacitat de la gestoria, aquesta manca de sobirania real, combinada amb l’actuació de l’empresa que (segons sembla) va tancar l’aixeta sense encomanar-se a ningú, el que va crear les condicions adequades per a la tragèdia. De la misèria política derivada de la conxorxa dels de sempre, curulls de beneficis, a la misèria social, també dels de sempre, pagant els plats trencats. Això, sí la manifestació no la convocarem davant la seu de Gas Natural o la delegació del govern espanyol, dels conxorxats, sinó davant la façana de la gestoria. És molt descarat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…