Ves al contingut principal

Divorci / Electes

DIVORCI. El debat al sí del PSOE, que ens té tan entretinguts (i, perquè no admetre-ho, divertits) les darreres setmanes, ens continua deparant grans moments. En general, el nivell polític és tan sorprenentment baix, que costa de creure i tot, en un partit que ho ha estat gairebé tot a l’Espanya de la restauració borbònica. Aquesta setmana m’ha encisat la claredat expositiva del president de Castella-la Manxa i digne successor de José Bono, Emiliano García-Page. Diu l’home, a tall d’amenaça contra l’autonomia de decisió dels socialistes catalans, que a Espanya existeix el divorci i que no cal comú acord per exercir-lo. Vaja que si una de les parts vol, unilateralment (aix!) la separació legal va endavant. És un argument fantàstic que també hauria de servir per a regular les diferències entre les diverses comunitats polítiques que habiten la península ibèrica. A calla, que aquí no, que el que aquí compta és la possessió.

ELECTES. L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha presentat aquesta setmana l’AECAT, l’Assemblea d’Electes de Catalunya, adreçada als 9.283 parlamentaris i regidors del país, per tal que s’hi integrin i li’n donin gruix i virtualitat política. En 24 hores, més de mil inscrits. El procés avança inexorablement cap al seu desenllaç i es posa en marxa l’eina que ha d’actuar, sobre la base sobretot del poder municipal, en el cas que les autoritats espanyoles aconsegueixen fer efectiva damunt del territori el control i/o dissolució de les principals institucions catalanes: el Govern i el Parlament. És un escenari que, sigui abans per la inhabilitació de la presidenta, sigui durant l’estiu en resposta a les lleis de desconnexió, hi ha molts números que es produeixi. Es tracta, en tot cas, del nostre pla B: el principal, aconseguir controlar el territori i fer efectiva la independència nacional el més aviat possible.

Comentaris

  1. AIXO,AIXO,VISCA EL DIVORCI...CASTILLA-LA MANCHA,ESTREMADURA,ANDALUCIA...JA VA SEN HORA D'APENDRE A PESCAR.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.