Ves al contingut principal

Escorta / Lliures

ESCORTA. El manual d’estil de Ciudadanos diu que cal victimitzar-se quan s’està als mitjans espanyols, més com més nacionalista sigui el micròfon. Així que 13tv és l’escenari ideal. Igual com va fer Albert Rivera fa uns mesos, ara Inés Arrimadas ha donat a entendre que viu una situació violenta en el seu dia a dia, en concret, ha dit, “jo porto escorta perquè sabem què passa a Catalunya”. Covards, menteixen allà on saben que les seves afirmacions no trobaran resposta: el seu missatge contribueix a embrutar la imatge del país, precisament als mitjans on els espectadors tenen menys possibilitats d’obtenir-ne una imatge plural. Que això ho faci algú que no fa ni deu anys que viu a Catalunya, que ha estat escollida diputada i cap de l’oposició és particularment feridor. És un comportament colonial. Però hi ha un cantó positiu: la creixent degradació ètica del dependentisme ens posa cada dia més a tocar la majoria que necessitem.

LLIURES. Dimecres es presentava a bombo i plateret el nou xiringo de l’establishment cridat a substituir Unió, el partit històric utilitzat fins ara com la seva principal plataforma a Catalunya. Amb la baixa d’última hora de l’ex-diputat Xavier Cima, encapçalat pel gran dinosaure Antoni Fernández Teixidó i l’exdiputat d’Unió Roger Muntañola (caretes fora: quins temps aquells, fa no res, quan es presentava arreu com a independentista que només estava en desacord amb el full de ruta!). Espai mediàtic no els en faltarà, ben segur, a la premsa dependentista, abassegadorament majoritària en aquest país: el més divertit és que reivindiquin aparcar la independència a base d’un mixt entre retorn al combat ideològic i peixalcovisme: en el primer ingredient coincideixen, justament, de ple, amb els QWERTY; en el segon, amb les difuntes puta i ramoneta. Molt de futur polític no se’ls veu, encara que ells, no en dubteu, s’hi guanyaran força bé la vida. Són bons professionals.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.