Ves al contingut principal

Escorta / Lliures

ESCORTA. El manual d’estil de Ciudadanos diu que cal victimitzar-se quan s’està als mitjans espanyols, més com més nacionalista sigui el micròfon. Així que 13tv és l’escenari ideal. Igual com va fer Albert Rivera fa uns mesos, ara Inés Arrimadas ha donat a entendre que viu una situació violenta en el seu dia a dia, en concret, ha dit, “jo porto escorta perquè sabem què passa a Catalunya”. Covards, menteixen allà on saben que les seves afirmacions no trobaran resposta: el seu missatge contribueix a embrutar la imatge del país, precisament als mitjans on els espectadors tenen menys possibilitats d’obtenir-ne una imatge plural. Que això ho faci algú que no fa ni deu anys que viu a Catalunya, que ha estat escollida diputada i cap de l’oposició és particularment feridor. És un comportament colonial. Però hi ha un cantó positiu: la creixent degradació ètica del dependentisme ens posa cada dia més a tocar la majoria que necessitem.

LLIURES. Dimecres es presentava a bombo i plateret el nou xiringo de l’establishment cridat a substituir Unió, el partit històric utilitzat fins ara com la seva principal plataforma a Catalunya. Amb la baixa d’última hora de l’ex-diputat Xavier Cima, encapçalat pel gran dinosaure Antoni Fernández Teixidó i l’exdiputat d’Unió Roger Muntañola (caretes fora: quins temps aquells, fa no res, quan es presentava arreu com a independentista que només estava en desacord amb el full de ruta!). Espai mediàtic no els en faltarà, ben segur, a la premsa dependentista, abassegadorament majoritària en aquest país: el més divertit és que reivindiquin aparcar la independència a base d’un mixt entre retorn al combat ideològic i peixalcovisme: en el primer ingredient coincideixen, justament, de ple, amb els QWERTY; en el segon, amb les difuntes puta i ramoneta. Molt de futur polític no se’ls veu, encara que ells, no en dubteu, s’hi guanyaran força bé la vida. Són bons professionals.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…