Ves al contingut principal

Estafar / Intoxicació

ESTAFAR. L’exministre socialista madrileny, d’origen català, Pepe Borrell, s’ha passejat durant els darrers anys pels mitjans del país com un linx en matèria de balances fiscals: a base de moure la boleta del deute, havia estat capaç de defensar (desafiant les lleis de la lògica econòmica elemental) que pràcticament Catalunya no ha patit dèficit fiscal. I fer-ho amb aquells aires de superioritat que el caracteritzen i que tan agraden els seus “hooligans”. Per això hem rigut tant en saber que el seu rigor en l’argumentari anti-independentista podia estendre’s també al de les inversions del seu socialista i extens patrimoni: d’una tacada diu que li han estafat, segons han denunciat ell mateix, fins a 150.000 euros. I per a acabar bé la setmana, la seva porta giratòria s’ha enfangat i el jutge l’investiga com a membre del consell d’administració d’Abengoa que va atorgar indemnitzacions milionàries a dos directius en plena fallida. Tot molt edificant.

INTOXICACIÓ. L’habitual profusió de mitges veritats i mentides de l’espanyolisme ha arribat aquesta setmana al paroxisme amb el cas de l’Hospital Trueta de Girona, amb Jordi Canyas, el líder de Ciudadanos investigat per frau fiscal, demanant explicacions al Govern català sobre un suposat cas de discriminació lingüística contra el castellà. Qualsevol que hagi utilitzat el sistema sanitari català sap que qui segur que no serà atès en algun moment en la seva llengua pròpia són els catalanoparlants. A les poques hores, el mateix CD Tenerife deixava ben clara l’explicació: a l’hospital gironí no havien volgut prioritzar el cas i ells havien decidit marxar a un altre centre. Un cas de “no sabe con quien està usted hablando”. L’explicació, però, no haurà tingut la més mínima difusió a Espanya. La intoxicació, feta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…