Ves al contingut principal

Federals / Mantinguts

FEDERALS. Obsessivament entestats a continuar marejant la perdiu, els socialistes catalans començaven la setmana amb el regust del seu darrer congrés, amb Meritxell Batet investida com a inverosímil secretària d’impuls federal. Mare meva. La suma d’impostures del vell partit del 78 no podia fer més mal als ulls. Àngel Ros invocant l’error del PP en el recurs contra l’Estatut (la sentència del qual va dictar el govern Zapatero i van aplaudir a duo Felipe González i Carme/n Chacón), autodefinicions com a republicans i federals (que mai han fet una sola passa en quaranta anys per fer realitat ni una cosa ni l’altra, fins i tot, amb canvi de monarca pel mig), cants de la internacional inclosos i amb el puny alçat, mentre es pidola que el PSOE que ha fet president Rajoy no els expulsi del seu pont de comandament. Tot plegat, fa autèntica angúnia.

MANTINGUTS. En un atac de sinceritat infreqüent en l’espanyolisme, el president d’Astúries i màxim representant de la gestora provisional que dirigeix el PSOE enmig del naufragi, ha reconegut que la independència de Catalunya posaria en rics la viabilitat del sistema de pensions a Espanya. No anem bé, la cosa es descara. Segons les necessitats de l’auditori l’espanyolisme afirma una cosa o la seva contrària, sense ruboritzar-se. Justament, arran del seu nomenament, aquests dies hem recordat com la flamant ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, ens recordava que era la solidaritat dels espanyols la que permetia mantenir els serveis públics a Catalunya. Tanta coherència no, si us plau, que m’ofego. Entretant, aquesta setmana coneixíem que l’Estat espanyol ja porta invertits 40.000 MEUR en l’AVE: vés que no siguin bogeries com aquesta les que han fet inviable el sosteniment d’un sistema de pensions tan pressionat per la precarització del treball i la piràmide demogràfica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…