Ves al contingut principal

Federals / Mantinguts

FEDERALS. Obsessivament entestats a continuar marejant la perdiu, els socialistes catalans començaven la setmana amb el regust del seu darrer congrés, amb Meritxell Batet investida com a inverosímil secretària d’impuls federal. Mare meva. La suma d’impostures del vell partit del 78 no podia fer més mal als ulls. Àngel Ros invocant l’error del PP en el recurs contra l’Estatut (la sentència del qual va dictar el govern Zapatero i van aplaudir a duo Felipe González i Carme/n Chacón), autodefinicions com a republicans i federals (que mai han fet una sola passa en quaranta anys per fer realitat ni una cosa ni l’altra, fins i tot, amb canvi de monarca pel mig), cants de la internacional inclosos i amb el puny alçat, mentre es pidola que el PSOE que ha fet president Rajoy no els expulsi del seu pont de comandament. Tot plegat, fa autèntica angúnia.

MANTINGUTS. En un atac de sinceritat infreqüent en l’espanyolisme, el president d’Astúries i màxim representant de la gestora provisional que dirigeix el PSOE enmig del naufragi, ha reconegut que la independència de Catalunya posaria en rics la viabilitat del sistema de pensions a Espanya. No anem bé, la cosa es descara. Segons les necessitats de l’auditori l’espanyolisme afirma una cosa o la seva contrària, sense ruboritzar-se. Justament, arran del seu nomenament, aquests dies hem recordat com la flamant ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, ens recordava que era la solidaritat dels espanyols la que permetia mantenir els serveis públics a Catalunya. Tanta coherència no, si us plau, que m’ofego. Entretant, aquesta setmana coneixíem que l’Estat espanyol ja porta invertits 40.000 MEUR en l’AVE: vés que no siguin bogeries com aquesta les que han fet inviable el sosteniment d’un sistema de pensions tan pressionat per la precarització del treball i la piràmide demogràfica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…