Ves al contingut principal

Gramàtica / Lluna

GRAMÀTICA. Darrerament se succeeixen els debats en els quals demostrem ser un país de “tribuneros”. Tots sabem de tot, tu. Catalunya és com a una immensa tertúlia radiofònica matinal amb Gonzalo Bernardos i Gemma Galdón. Si els pedagogs plantegen nous mètodes d’ensenyament i es qüestionen l’utilitat de pràctiques tradicionals, els pares sortim com un sol home/dona a pontificar. Cap confiança en la seva professionalitat. Que l’Institut d’Estudis Catalans planteja canvis, ens hi oposem frontalment en nom de la intel·ligència, com si fossin una colla d’illetrats. Vés que una de les principals dificultats del procés (de fet, de les explicacions històriques d’on som) no sigui aquest “tribunerisme” tan nociu que ens fa desconfiar de tot i de tothom, sempre, de manera malaltissa. Quan hom llegeix molts comentaris sobre el procés als mitjans tradicionals i a les xarxes socials arriba a aquesta conclusió: observar la realitat críticament és una mesura de prudència fins al dia que porta al suïcidi.

LLUNA. Després d’expressar el seu punt de vista en un article a “El Periódico”, l’exdiputat socialista Francesc Vallès exposava al “Més324” de Xavier Grasset el seu punt de vista tècnic, com a professor de dret constitucional: votar en contra del suplicatori de Francesc Homs és només defensar un privilegi personal. Sentir-lo era espectacular, una representació gràfica de com el seu partit ha perdut tot contacte amb la realitat per situar-se en plena lluna. Més enllà d’allò que materialment va ser objecte de votació dimarts al “Congreso de los Diputados”, cadascun dels 350 diputats que hi van intervenir sabien prou bé què votaven: si l’organització del 9-N va ser o no un acte de desobediència als poders de l’Estat espanyol i si això justifica una actuació punitiva contra els seus autors. I, per això, la posició dels socialistes catalans, alineats novament amb Ciudadanos i el PP, passa de ple dret a la història de la vergonya.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…