Ves al contingut principal

Gramàtica / Lluna

GRAMÀTICA. Darrerament se succeeixen els debats en els quals demostrem ser un país de “tribuneros”. Tots sabem de tot, tu. Catalunya és com a una immensa tertúlia radiofònica matinal amb Gonzalo Bernardos i Gemma Galdón. Si els pedagogs plantegen nous mètodes d’ensenyament i es qüestionen l’utilitat de pràctiques tradicionals, els pares sortim com un sol home/dona a pontificar. Cap confiança en la seva professionalitat. Que l’Institut d’Estudis Catalans planteja canvis, ens hi oposem frontalment en nom de la intel·ligència, com si fossin una colla d’illetrats. Vés que una de les principals dificultats del procés (de fet, de les explicacions històriques d’on som) no sigui aquest “tribunerisme” tan nociu que ens fa desconfiar de tot i de tothom, sempre, de manera malaltissa. Quan hom llegeix molts comentaris sobre el procés als mitjans tradicionals i a les xarxes socials arriba a aquesta conclusió: observar la realitat críticament és una mesura de prudència fins al dia que porta al suïcidi.

LLUNA. Després d’expressar el seu punt de vista en un article a “El Periódico”, l’exdiputat socialista Francesc Vallès exposava al “Més324” de Xavier Grasset el seu punt de vista tècnic, com a professor de dret constitucional: votar en contra del suplicatori de Francesc Homs és només defensar un privilegi personal. Sentir-lo era espectacular, una representació gràfica de com el seu partit ha perdut tot contacte amb la realitat per situar-se en plena lluna. Més enllà d’allò que materialment va ser objecte de votació dimarts al “Congreso de los Diputados”, cadascun dels 350 diputats que hi van intervenir sabien prou bé què votaven: si l’organització del 9-N va ser o no un acte de desobediència als poders de l’Estat espanyol i si això justifica una actuació punitiva contra els seus autors. I, per això, la posició dels socialistes catalans, alineats novament amb Ciudadanos i el PP, passa de ple dret a la història de la vergonya.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…