Histèria / Inventari

HISTÈRIA. Podrà agradar més o menys, però és indubtable que allò que ha donat l’èxit a Gabriel Rufián és el seu peculiar estil, directe, impassible i incisiu. La seva intervenció durant la segona votació de l’encara candidat Mariano Rajoy ha estat objecte d’infinits comentaris. Hi ha qui va trobar a faltar algunes paraules de reconeixement envers els socialistes catalans. Potser sí que calien. Però, sobretot, sobretot, el que feia falta era destacar el fet que es produïa l’estafa electoral més bèstia en quaranta anys de règim del 78. Mai ningú havia fet quelcom semblant: presentar-se amb la promesa de fer fora un govern i acabar fent-lo possible. Segons sembla, els dirigents socialistes aspiraven a passar el mal tràngol de la millor manera possible i resulta que Rufián els va col·locar al davant un enorme mirall. I que no els n’agradés la imatge que s’hi reflectia no és en cap cas culpa del republicà.

INVENTARI. La feina s’està fent. Quico Sallés informava aquesta setmana des de les poc amables pàgines del diari comtal (per cert, noves dades de vendes i difusió al setembre i nova ensopegada de “La Vanguardia”, amb una caiguda anual de les primeres d’un 18,5%). El nostre Govern està procedint a l’inventari sistemàtic de tots els béns de l’Estat espanyol a Catalunya, element fonamental per procedir a la negociació d’actius i passius una vegada declarada la independència. El Govern de la Generalitat, a velocitat de creuer, continua preparant la desconnexió en tots els seus fonaments legals i factuals. Ens apropem als dies clau en els quals haurà de fer efectiu el seu control del territori en tots els ordres, de la seguretat a l’economia, per forçar els creditors i les institucions internacionals a seure el Regne d’Espanya a negociar per tal d’evitar la seva fallida. I no val a improvisar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas