Ves al contingut principal

Histèria / Inventari

HISTÈRIA. Podrà agradar més o menys, però és indubtable que allò que ha donat l’èxit a Gabriel Rufián és el seu peculiar estil, directe, impassible i incisiu. La seva intervenció durant la segona votació de l’encara candidat Mariano Rajoy ha estat objecte d’infinits comentaris. Hi ha qui va trobar a faltar algunes paraules de reconeixement envers els socialistes catalans. Potser sí que calien. Però, sobretot, sobretot, el que feia falta era destacar el fet que es produïa l’estafa electoral més bèstia en quaranta anys de règim del 78. Mai ningú havia fet quelcom semblant: presentar-se amb la promesa de fer fora un govern i acabar fent-lo possible. Segons sembla, els dirigents socialistes aspiraven a passar el mal tràngol de la millor manera possible i resulta que Rufián els va col·locar al davant un enorme mirall. I que no els n’agradés la imatge que s’hi reflectia no és en cap cas culpa del republicà.

INVENTARI. La feina s’està fent. Quico Sallés informava aquesta setmana des de les poc amables pàgines del diari comtal (per cert, noves dades de vendes i difusió al setembre i nova ensopegada de “La Vanguardia”, amb una caiguda anual de les primeres d’un 18,5%). El nostre Govern està procedint a l’inventari sistemàtic de tots els béns de l’Estat espanyol a Catalunya, element fonamental per procedir a la negociació d’actius i passius una vegada declarada la independència. El Govern de la Generalitat, a velocitat de creuer, continua preparant la desconnexió en tots els seus fonaments legals i factuals. Ens apropem als dies clau en els quals haurà de fer efectiu el seu control del territori en tots els ordres, de la seguretat a l’economia, per forçar els creditors i les institucions internacionals a seure el Regne d’Espanya a negociar per tal d’evitar la seva fallida. I no val a improvisar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…