Ves al contingut principal

Histèria / Inventari

HISTÈRIA. Podrà agradar més o menys, però és indubtable que allò que ha donat l’èxit a Gabriel Rufián és el seu peculiar estil, directe, impassible i incisiu. La seva intervenció durant la segona votació de l’encara candidat Mariano Rajoy ha estat objecte d’infinits comentaris. Hi ha qui va trobar a faltar algunes paraules de reconeixement envers els socialistes catalans. Potser sí que calien. Però, sobretot, sobretot, el que feia falta era destacar el fet que es produïa l’estafa electoral més bèstia en quaranta anys de règim del 78. Mai ningú havia fet quelcom semblant: presentar-se amb la promesa de fer fora un govern i acabar fent-lo possible. Segons sembla, els dirigents socialistes aspiraven a passar el mal tràngol de la millor manera possible i resulta que Rufián els va col·locar al davant un enorme mirall. I que no els n’agradés la imatge que s’hi reflectia no és en cap cas culpa del republicà.

INVENTARI. La feina s’està fent. Quico Sallés informava aquesta setmana des de les poc amables pàgines del diari comtal (per cert, noves dades de vendes i difusió al setembre i nova ensopegada de “La Vanguardia”, amb una caiguda anual de les primeres d’un 18,5%). El nostre Govern està procedint a l’inventari sistemàtic de tots els béns de l’Estat espanyol a Catalunya, element fonamental per procedir a la negociació d’actius i passius una vegada declarada la independència. El Govern de la Generalitat, a velocitat de creuer, continua preparant la desconnexió en tots els seus fonaments legals i factuals. Ens apropem als dies clau en els quals haurà de fer efectiu el seu control del territori en tots els ordres, de la seguretat a l’economia, per forçar els creditors i les institucions internacionals a seure el Regne d’Espanya a negociar per tal d’evitar la seva fallida. I no val a improvisar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…