Ves al contingut principal

Inversió / Nació

INVERSIÓ. Al dia següent que la burgesia catalana (amb la qual tan sovint coincideixen els QWERTY en matèria nacional) aplaudís al Círculo Ecuestre les ocurrències d’Esperanza Aguirre, cada dia més gagà, amb invocació a tallar el finançament de la Generalitat i reivindicació de la figura política d’Alejo Vidal-Quadras, la Cambra de Comerç de Barcelona feia públic un informe segons els qual la inversió de l’Estat espanyol en infraestructures a Catalunya ha caigut als paràmetres més baixos dels darrers vint anys. L’execució de les partides pressupostades per a Catalunya no va arribar en 2015 ni al 60%. Una vegada superada la inversió en AVE radial al Principat, que tot ho tapava, ja ni s’escarrassen mínimament a dissimular el dramàtic espoli que ens apliquen. Ells sí que han desconnectat. El mateix dia en què es feia públic que l’Estat espanyol és l’únic d’Europa que destrueix ocupació en l’àmbit de les noves tecnologies. Demencial.

NACIÓ. Davant Jordi Évole, el defenestrat Pedro Sánchez denunciava la pressió de l’establishment pel salvar a tota costa el règim del 78. També, reconeixia que Catalunya és una nació, amb aquella fórmula infumable de la nació de nacions que evita encarar de fit a fit la qüestió de la sobirania; a molts ens és igual si la comunitat política catalana la consideren una nació o un pop: només volem saber si ens deixaran triar què volem ser o ens obligaran, com fins ara, a ser espanyols per pebrots. La revelació de Sánchez, a més, ensenya, nua, una altra de les lleis de la política espanyola (juntament, amb la del 8% de dèficit fiscal que es deriva sempre de qualsevol nou sistema-engany que s’empesquin): el reconeixement nacional de Catalunya sempre és inversament proporcional al nivell de poder real del qual es disposa a l’Espanya borbònica. I ja no cola.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…