Inversió / Nació

INVERSIÓ. Al dia següent que la burgesia catalana (amb la qual tan sovint coincideixen els QWERTY en matèria nacional) aplaudís al Círculo Ecuestre les ocurrències d’Esperanza Aguirre, cada dia més gagà, amb invocació a tallar el finançament de la Generalitat i reivindicació de la figura política d’Alejo Vidal-Quadras, la Cambra de Comerç de Barcelona feia públic un informe segons els qual la inversió de l’Estat espanyol en infraestructures a Catalunya ha caigut als paràmetres més baixos dels darrers vint anys. L’execució de les partides pressupostades per a Catalunya no va arribar en 2015 ni al 60%. Una vegada superada la inversió en AVE radial al Principat, que tot ho tapava, ja ni s’escarrassen mínimament a dissimular el dramàtic espoli que ens apliquen. Ells sí que han desconnectat. El mateix dia en què es feia públic que l’Estat espanyol és l’únic d’Europa que destrueix ocupació en l’àmbit de les noves tecnologies. Demencial.

NACIÓ. Davant Jordi Évole, el defenestrat Pedro Sánchez denunciava la pressió de l’establishment pel salvar a tota costa el règim del 78. També, reconeixia que Catalunya és una nació, amb aquella fórmula infumable de la nació de nacions que evita encarar de fit a fit la qüestió de la sobirania; a molts ens és igual si la comunitat política catalana la consideren una nació o un pop: només volem saber si ens deixaran triar què volem ser o ens obligaran, com fins ara, a ser espanyols per pebrots. La revelació de Sánchez, a més, ensenya, nua, una altra de les lleis de la política espanyola (juntament, amb la del 8% de dèficit fiscal que es deriva sempre de qualsevol nou sistema-engany que s’empesquin): el reconeixement nacional de Catalunya sempre és inversament proporcional al nivell de poder real del qual es disposa a l’Espanya borbònica. I ja no cola.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas