Ves al contingut principal

Lleig / Peticions

LLEIG. També hem viscut aquests dies una escena lamentable d’agressió del líder de Ciudadanos a l’Hospitalet, l’expresident del club de futbol local Miguel García. La violència, sempre és condemnable. També, les pintades i danys provocats a la seu del partit a la segona ciutat de Catalunya. Ara bé, cansa també la tendència a crear escenaris irreals dels líders taronges (hem sentit en aquesta línia Rivera i Arrimadas) aprofitar agressions que res tenen a veure amb l’independentisme per fer veure que en el fons sí que ho són. O si més no per deixar una ombra de dubte en l’ambient que implícitament puguin comprar els seus adeptes. Molt lleig. Per cert, en veure les reaccions un es pregunta en quin punt deu estar la investigació judicial sobre aquelles dues afeccionades de la “selección” agredides al carrer.

PETICIONS. Després que el patètic portaveu del que sigui Antonio Hernando defensés el contrari 24 hores abans, a darrera hora, el PSOE va virar (pressionat per la denúncia de tothom, inclòs el defenestrat Pedro Sánchez) per a impedir que l’ex-ministre recusat Jorge Fernández Díaz pogués presidir la Comissió d’Exteriors del Congreso de los Diputados. Finalment, ha acabat per encapçalar la de Peticions: francament, posar la defensa de les queixes i sol·licituds directes dels ciutadans a mans d’un personatge que valora tant els drets de la gent que ha estat capaç de crear una policia política no sembla precisament el més adient. I, entretant, el socialisme espanyol ha iniciat la purga política contra el PSC, expulsant els seus diputats de la presidència de comissions i de la direcció del grup parlamentari. Certament, tenim el federalisme a tocar de dits. Això sí, ens continuem estimant el PSOE per sobre de totes les coses.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…