Ves al contingut principal

Lleig / Peticions

LLEIG. També hem viscut aquests dies una escena lamentable d’agressió del líder de Ciudadanos a l’Hospitalet, l’expresident del club de futbol local Miguel García. La violència, sempre és condemnable. També, les pintades i danys provocats a la seu del partit a la segona ciutat de Catalunya. Ara bé, cansa també la tendència a crear escenaris irreals dels líders taronges (hem sentit en aquesta línia Rivera i Arrimadas) aprofitar agressions que res tenen a veure amb l’independentisme per fer veure que en el fons sí que ho són. O si més no per deixar una ombra de dubte en l’ambient que implícitament puguin comprar els seus adeptes. Molt lleig. Per cert, en veure les reaccions un es pregunta en quin punt deu estar la investigació judicial sobre aquelles dues afeccionades de la “selección” agredides al carrer.

PETICIONS. Després que el patètic portaveu del que sigui Antonio Hernando defensés el contrari 24 hores abans, a darrera hora, el PSOE va virar (pressionat per la denúncia de tothom, inclòs el defenestrat Pedro Sánchez) per a impedir que l’ex-ministre recusat Jorge Fernández Díaz pogués presidir la Comissió d’Exteriors del Congreso de los Diputados. Finalment, ha acabat per encapçalar la de Peticions: francament, posar la defensa de les queixes i sol·licituds directes dels ciutadans a mans d’un personatge que valora tant els drets de la gent que ha estat capaç de crear una policia política no sembla precisament el més adient. I, entretant, el socialisme espanyol ha iniciat la purga política contra el PSC, expulsant els seus diputats de la presidència de comissions i de la direcció del grup parlamentari. Certament, tenim el federalisme a tocar de dits. Això sí, ens continuem estimant el PSOE per sobre de totes les coses.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…