Ves al contingut principal

Pinça / Pressing

PINÇA. Les tensions, per desgràcia, tornen a aflorar amb certa virulència. Esperem, però, que sense conseqüències irreparables. El cert és que l’ex-secretari general del Departament de Cultura, Eduard Voltas, s’ha referit aquesta setmana a la coincidència tàcita entre una part de l’entorn opinatiu del PDECat i els militants d’Endavant (el sector més radical de la CUP, després de la marxa dels qui ja no van acceptar ni la candidatura del president Puigdemont després de defenestrar Mas) entorn a la necessitat d’evitar l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat. Tots dos, des dels extrems exactament oposats del quadrilàter, amb una part dels Comuns, comparteixen un mateix discurs: no volen un país compartit amb l’altre. Difícilment es pot explicar amb més riquesa aquest posicionament que en l’article de dimarts del filòsof Ferran Sáez Mateu. Davant la força tel·lúrica d’aquests posicionaments, cal conservar el convenciment que els qui van al capdavant no llençaran per la borda el resultat del 27-S.

PRESSING. La publicació de la 3a onada de 2016 del Baròmetre d’Opinió Política del CEO, en la qual, per cert, no es preguntava sobre un referèndum d’independència, ha estat el tret de sortida per a una campanya, d’una intensitat enorme, desfermada per l’”establishment” amb l’objectiu d’exigir a Junts del Sí que desfaci el seu compromís electoral d’iniciar la desconnexió d’Espanya en un termini de divuit mesos i, en conseqüència, amb la convocatòria de noves eleccions, d’aturar el referèndum d’independència al setembre. Tot i que la “La Vanguardia” i “El Periódico” dedicaran autèntics rius de tinta a la causa, és fàcil deduir que no se’n sortiran. Després de l’error d’haver convertit la gran victòria del 27-S en una derrota, el redreçament de la situació amb el compromís de celebrar un referèndum han enfortit moltíssim l’aposta prèvia per la desconnexió, perquè només dins un marc legal propi serà possible votar el proper mes de setembre.

Comentaris

  1. QUE VOLS?...AQUEST PARELL,ELS TREUS DEL "PARTIT",I DE QUE "JALEN"?...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…