Ves al contingut principal

Pintures / Preparats

PINTURES. La conclusió és senzilla: atès que les pintures murals de l’antic monestir de Sixena estan catalogades per disposició de la Generalitat, fins i tot una simple jutgessa d’instrucció té més sobirania que el poble de Catalunya. Amb la seva sola determinació, sense la intervenció de cap segona instància, pot deixar sense efecte la protecció jurídica que la llei catalana atorga al conjunt romànic salvat per la Generalitat i posseït pacíficament des de fa gairebé vuitanta anys. No només és un cas de despropòsit polític, també ho és de tècnic: la jutgessa d’Osca no només té més sobirania que nosaltres, també en sap més que gent com ara l’historiador de l’art Gianluigi Colalucci, responsable de la restauració dels frescos de la Capella Sixtina, qui fa algunes setmanes va alertar dels greus inconvenients que podia suposar el seu trasllat. Però el nacionalisme no atén a raons i Catalunya ha de ser castigada per terra, mai i aire.

PREPARATS. Amb la formació del Govern espanyol es pot dir que el quadre final de forces és ja damunt del terreny. A Catalunya només falta superar (i s’albira que no serà fàcil) un duríssim debat de pressupostos, on veurem si la CUP es capaç de mantenir la seva personalitat mentre els QWERTY els xiulen a l’orella i si Junts pel Sí supera la temptació d’imposar un model tributari estàtic, sense cap compensació a les classes mitjanes i baixes. Un debat ideològic que promet tornar a posar en situació de màxima tensió el procés. Confiem, però, que en uns i altres acabi per imposar-se la responsabilitat i el patriotisme, que passa en tot cas per un doble esforç: el d’acceptar cessions mútues i proporcionals a la força electoral de cadascú. Tot plegat pensant que serà el darrer pressupost a consensuar: en 2018, eleccions constituents i que guanyi el millor.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…