Ves al contingut principal

Pintures / Preparats

PINTURES. La conclusió és senzilla: atès que les pintures murals de l’antic monestir de Sixena estan catalogades per disposició de la Generalitat, fins i tot una simple jutgessa d’instrucció té més sobirania que el poble de Catalunya. Amb la seva sola determinació, sense la intervenció de cap segona instància, pot deixar sense efecte la protecció jurídica que la llei catalana atorga al conjunt romànic salvat per la Generalitat i posseït pacíficament des de fa gairebé vuitanta anys. No només és un cas de despropòsit polític, també ho és de tècnic: la jutgessa d’Osca no només té més sobirania que nosaltres, també en sap més que gent com ara l’historiador de l’art Gianluigi Colalucci, responsable de la restauració dels frescos de la Capella Sixtina, qui fa algunes setmanes va alertar dels greus inconvenients que podia suposar el seu trasllat. Però el nacionalisme no atén a raons i Catalunya ha de ser castigada per terra, mai i aire.

PREPARATS. Amb la formació del Govern espanyol es pot dir que el quadre final de forces és ja damunt del terreny. A Catalunya només falta superar (i s’albira que no serà fàcil) un duríssim debat de pressupostos, on veurem si la CUP es capaç de mantenir la seva personalitat mentre els QWERTY els xiulen a l’orella i si Junts pel Sí supera la temptació d’imposar un model tributari estàtic, sense cap compensació a les classes mitjanes i baixes. Un debat ideològic que promet tornar a posar en situació de màxima tensió el procés. Confiem, però, que en uns i altres acabi per imposar-se la responsabilitat i el patriotisme, que passa en tot cas per un doble esforç: el d’acceptar cessions mútues i proporcionals a la força electoral de cadascú. Tot plegat pensant que serà el darrer pressupost a consensuar: en 2018, eleccions constituents i que guanyi el millor.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…