Ves al contingut principal

Primàries / Trasllat

PRIMÀRIES. El PSOE, en la seva davallada als inferns, promet oferir-nos moments realment esfereïdors. L’espectacle de la degradació democràtica sempre és coral: els barons i el susanisme faran absolutament tot el que estigui en la seva mà per a evitar unes primàries: i, si no hi ha més remei que fer-les, allò que sigui al seu abast, de la mena que sigui, per impedir que les guanyi Pedro Sánchez. Els hi va el sou. Serà una batalla a mort que dessagnarà sense solució el partit. I, entretant, els socialistes catalans quedaran aïllats, units (ara sí), però cada dia més irrellevants, a contracorrent. Si el PSOE esdevé el Partit del Sud Oest d’Espanya, el PSC ja fa temps que (i això anirà a més) ho és només de determinades zones del nostre país. Amb l’excepció de Lleida i Tarragona, on governen de la mà de l’espanyolisme encara més radical.

TRASLLAT. Ocupats com estan en les coses que realment preocupen la gent, a Ciudadanos han decidit aquesta setmana (com gairebé cada set dies) fer-hi batalleta simbòlica. Diu Susana Beltran que els indepes ens hem apropiat la Diada a base de convocar-hi manifestacions i que per això cal substituir, com a dia de la comunitat autònoma, l’Onze de Setembre per la festa de Sant Jordi. Hom es pregunta immediatament tres coses: perquè ells també han convocat concentracions el mateix dia (recordem l’èxit de Tarragona, confraternitzant amb l’extrema dreta); perquè les organitzen també pel 12-O, que així, seguint la seva lògica, ja no seria de tothom; i, finalment, si, en el cas que fem manifestacions per Sant Jordi aconseguiríem que tampoc ho fos. Però, amb diferència, el més inexplicable de tot és perquè Ciudadanos no celebra l’11-S com la gran victòria borbònica que ha construït el Regne d’Espanya tal com és avui.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…