Ves al contingut principal

Que no et confonguin: tres idees optimistes sobre el darrer #CEO

Disculpeu que aquest apunt excedirà una mica les dimensions habituals, però crec que s'ho val. El darrer baròmetre del CEO, la tercera onada de 2016, ha servit perquè la majoria dels mitjans, també els nostres, s'apuntessin a pressionar el país en el sentit del desànim. Resulta realment decebedor comprovar com, tret d'algun cas comptat, com el de Roger Tugas al NacióDigital, gairebé cap periodista s'ha entretingut a analitzar a fons l'enquesta, i tots ells s'han limitat a repetir les consignes més evidents (sovint falses) i les més desfavorables a l'independentisme. No cal dir-ho, encapçalats per la portada d'Enric Hernández ("Empat infinit", deia a tot drap) a "El Periódico" del dependentista Grupo Planeta. Per als qui heu sucumbit a la pressió ambiental us ofereixo tres consideracions optimistes que crec que us poden ajudar a mirar-vos aquesta enquesta amb uns altres ulls:

Primera. L'enquesta NO pregunta sobre què es votaria en un referèndum sobre la independència. Aquesta consideració tan òbvia cal fer-la perquè molts mitjans, començant pels butlletins de la nostra ràdio nacional, començaven divendres afirmant que el no guanyaria en un referèndum sobre la independència, en base al resultat de l'enquesta. I no, això no se'n pot deduir en cap cas. L'enquesta qüestiona als preguntats si volen que Catalunya sigui o no un estat independent. Una cosa és què vols i una altra que votaries demà, davant les alternatives reals existents darrera el sí i el no, en cas d'un referèndum d'independència. Igual que l'enquesta pregunta successivament de quin partit et sents més proper i després que votaries si demà hi hagués eleccions (amb resultats discordants), també hauria de preguntar si vols la independència i què votaries demà en un referèndum en dues preguntes diferents. El motiu pel qual el CEO no formula la segona pregunta se m'escapa completament. I crec que no és per raons científiques: no sé si es tracta de desanimar els nostres o de despistar els adversaris. L'enquesta de l'ICPS de la UAB, publicada la setmana passada, en canvi, sí preguntava pel vot en un referèndum, atorgant al sí un avantatge de 13 punts. És lògic, molts federalistes en un món ideal aterrarien en cas de referèndum per votar l'única opció possible de respecte a la sobirania del país: el sí.

Segona. La majoria dels mitjans han optat per comparar aquesta 3a onada del Baròmetre d'Opinió Política (BOP) del CEO amb la 2a d'aquest mateix 2016. La veritat és que, analitzades unes quantes preguntes socio-demogràfiques de base, de seguida es percep que les diferències en la mostra són prou substancials com per pensar que els canvis en els resultats (situats, a més, en els marges d'error de l'enquesta) són més deguts al canvi operat en la mostra que no a una hipotètica transformació de l'opinió dels catalans. Aquesta 3a onada té probablement la mostra més adversa per a l'independentisme de la història dels baròmetres del CEO (si més no, als darrers anys). Vegem-ho. El nombre de persones que desitgen contestar-la en català cau un 5,3% respecte a l'anterior; el d'enquestats nascuts a Catalunya 1 punt; amb pare nascut a Catalunya, 1,5; que consideren el català com a llengua pròpia, un 5%; que el van tenir com a primera llengua d'aprenentatge, un 3,4%. En aquestes condicions, que els qui diuen voler la independència passin del 47,7 al 44,9% és absolutament normal. Només faltaria. Si volem comparar realment pomes amb pomes hauríem d'anar a buscar la 2a onada del BOP de 2015, fa poc més d'un any, amb valors a la mostra prou semblants a aquesta darrera de 2016, I aquí, oh sorpresa, sabeu de quant guanyaven els contraris a la independència: d'un 7,1%, amb el 50% dels vots clavat (ara 45,1%). En altres paraules, que amb mostres realment comparables, en poc més d'un any, el sí a la independència ha crescut de 6,9 punts i el no n'ha perdut 4,9.

Tercera. Per acabar, una tercera constatació molt important, que també crida a l'optimisme: sembla que l'independentisme comença a créixer amb relativa força més enllà dels partits independentistes. Si comparem l'actual amb la que li és homòloga per mostra, és a dir, la 2a onada de 2015 (feta dos mesos abans del 27-S) comprovarem que la suma de la intenció directa de vot als partits independentistes és pràcticament idèntica: 34,2% aleshores i 34,8% ara (i que en el primer cas va subestimar lleugerament el vot independentista, que finalment el 27-S fou del 36,8% sobre el cens). Si creuem les dades anteriors, doncs, comprovarem que en poc més d'un any els qui volen la independència han pujat 6,9% sense que els partits independentistes hagin crescut significativament en intenció de vot. De fet, la 3a onada del CEO expressa que un 27,1% dels votants dels futurs Comuns vol fins i tot així, en abstracte, la independència de Catalunya: la xifra més alta fins ara.

Conclusió: si comparem adequadament amb enquestes anteriors de mostra anàloga, en contra de totes les interpretacions fetes aquests dos dies als mitjans, aquesta darrera enquesta del CEO podria fins i tot mostrar que l'empat dels darrers tres anys entre partidaris i contraris a la independència està començant a trencar-se en favor dels primers i que ho fa a base de penetrar en l'espai electoral d'opcions no obertament independentistes. Si us plau, aneu i expliqueu-ho.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…