Ves al contingut principal

Relat / Tribunals

RELAT. Ho hem vist una i altra vegada els darrers anys, de Donald Trump als Estats Units a la tercera via i les seves incomptables plataformes a Catalunya (per cert, que ja hi ha més comitès, plataformes i associacions en defensa de la tercera via, que partidaris més avall de la Diagonal de Barcelona): l’”establishment” vol imposar a tota costa un relat, el que li convé a cada lloc i moment, però la realitat acaba imposant-se indefectiblement i demostra que la seva capacitat per marcar el terreny és cada dia més limitada. Ja no és possible fer ballar tothom al ritme de la seva música. Segurament, per dos grans motius: perquè ha abusat en excés durant massa temps de la seva posició dominant i perquè les xarxes socials marquen una manera de construir la informació (amb molts defectes) però molt més difícil de conduir des de les mans dels poderosos.

TRIBUNALS. Fa pocs dies va ser Pedro Sánchez reconeixent (d’aquella manera) el caràcter nacional de Catalunya; ara, l’exministre ple de despit, Juan Manuel García-Margallo, en admetre l’error de l’estratègia de judicalització del procés i criticant la pinça del govern espanyol contra Catalunya: d’una banda, amb la Brigada Aranzadi, dirigida per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, volcant el pes de l’actuació del govern a mans del Tribunal Constitucional; de l’altra, la del ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro, executant sense pietat una asfíxia premeditada. Més enllà de compromisos i de trobades per al diàleg, el que manifesten realment les obres del Partido Popular és que estan satisfets amb la seva doble estratègia seguida fins ara i que, a la vista dels resultats, pensen continuar mantenint-la. Així ho ha decidit el president Mariano Rajoy. I per a desmentir els profetes de la tercera via, qui ha marxat del gabinet és l’exministre d’exteriors.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…