Ves al contingut principal

Rodalies / I?

RODALIES. Com en el cas dels més de 4.000 MEUR amb que la Generalitat va finançar l’estat entre 2009 i 2014, a base de bestretes expressament mal calculades pel Govern central del que corresponia al Govern de Catalunya en base a la recaptació tributària, en el cas del tren es produeix també una gestió deliberadament insuficient dels nostres interessos. Partits i entitats de la societat civil, encapçalats pel president Puigdemont i l’alcaldessa de Barcelona, han volgut escenificar conjuntament i gràficament al Palau de la Generalitat la reclamació del traspàs del servei de Rodalies a la Generalitat, per tal de posar fi al desgavell. Per molt que el dependentisme (de dretes i esquerres, liberal o antisistema) es regiri una i altra vegada contra aquest argument, el cert és que un dels principals motius per desitjar un estat propi ens el posa damunt la taula cada dia Espanya, amb la seva irrefrenable voluntat de perjudicar els nostres interessos.

Y? La televisió pública catalana, llums i ombres. Capaç de dedicar més d’una hora en “prime time” a un personatge que es vanta des de 2012 d’haver torçat el resultat d’unes eleccions autonòmiques. Capaç també de reportatges com el darrer “30 minuts” dedicat a Gibraltar. Realment, val la pena veure’l, encara que hagi incomodat, lògicament, com era de preveure, el dependentisme. Tal i com la gent de Súmate va destacar a les xarxes socials, el moment culminant, després de repetides exhibicions de fatxenderia del ministre García-Margallo, es produeix quan els autors del reportatge entrevisten l’alcalde d’Algessires i senador del PP, José Ignacio Landaluce: l’equip li fa notar que no hi ha cap partit, entitat ni grup a Gibraltar que doni suport a la cosobirania, i la seva resposta és genial: i? És un moment sublim que revela els mecanismes profunds de la seva manera de pensar. La gent els importa un rave.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…