Ves al contingut principal

Tromba / Vots

TROMBA. Com els cau. L’autenticitat de Gabriel Rufián els esparvera. Són més d’aquella moderació del règim del 78 que permetia fer de les institucions una cova de lladres. Aquests dies hem contemplat com l’Enric Hernández i l’editorial d’”El País”, Planeta i Prisa, carregaven amb tot contra el diputat republicà assimilant-lo a Donald Trump. En el cas d’”El Periódico”, la diatriba del director compartia espai amb un article de José Zaragoza, presumpte inspirador del complot de la Camarga, en el qual Rufián era assimilat al lerrouxisme. Tones de rancúnia contra un representant del poble que s’ha limitat a posar-los a tots plegats davant del mirall de la seva pròpia immundícia: la dels polítics que traeixen el seu poble i la de suposats professionals de la premsa que són en realitat, bàsicament, lacais al servei dels poderosos amb la missió d’imposar un model domesticat de societat: “antes facha que rota”.

VOTS. Tornen els judicis sumaríssims, de moment, sense sentència de mort. Val molt la pena llegir amb calma els arguments dels vots particulars presentats pels tres magistrats del TC (entre els quals, la vicepresidenta) discrepants amb la sentència que capgira les atribucions de l’organisme de dalt a baix amb l’atribució de capacitat per suspendre càrrecs electes de manera sumària, sense oferir-los audiència ni possibilitat de recurs: és un autèntic arsenal dec retrets contra un estat demofòbic en constant degradació. Un dels magistrats afirma, literalment, que la reforma no s’ajusta al “model democràtic d’Estat”. I és que, de tant descarat, fins i tot una part d’ells comença a admetre-ho: el Regne d’Espanya llisca pel pendent, sense remei, cap a una situació d’excepció. I entre els tres magistrats que discrepen no hi ha la doctora Encarnació Roca Trias, a la qual la Universitat de Girona continua considerant digne de reconeixement honoris causa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…