Tromba / Vots

TROMBA. Com els cau. L’autenticitat de Gabriel Rufián els esparvera. Són més d’aquella moderació del règim del 78 que permetia fer de les institucions una cova de lladres. Aquests dies hem contemplat com l’Enric Hernández i l’editorial d’”El País”, Planeta i Prisa, carregaven amb tot contra el diputat republicà assimilant-lo a Donald Trump. En el cas d’”El Periódico”, la diatriba del director compartia espai amb un article de José Zaragoza, presumpte inspirador del complot de la Camarga, en el qual Rufián era assimilat al lerrouxisme. Tones de rancúnia contra un representant del poble que s’ha limitat a posar-los a tots plegats davant del mirall de la seva pròpia immundícia: la dels polítics que traeixen el seu poble i la de suposats professionals de la premsa que són en realitat, bàsicament, lacais al servei dels poderosos amb la missió d’imposar un model domesticat de societat: “antes facha que rota”.

VOTS. Tornen els judicis sumaríssims, de moment, sense sentència de mort. Val molt la pena llegir amb calma els arguments dels vots particulars presentats pels tres magistrats del TC (entre els quals, la vicepresidenta) discrepants amb la sentència que capgira les atribucions de l’organisme de dalt a baix amb l’atribució de capacitat per suspendre càrrecs electes de manera sumària, sense oferir-los audiència ni possibilitat de recurs: és un autèntic arsenal dec retrets contra un estat demofòbic en constant degradació. Un dels magistrats afirma, literalment, que la reforma no s’ajusta al “model democràtic d’Estat”. I és que, de tant descarat, fins i tot una part d’ells comença a admetre-ho: el Regne d’Espanya llisca pel pendent, sense remei, cap a una situació d’excepció. I entre els tres magistrats que discrepen no hi ha la doctora Encarnació Roca Trias, a la qual la Universitat de Girona continua considerant digne de reconeixement honoris causa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)