Ves al contingut principal

Amenaces / Assaig

AMENACES. La constatació que entrem en la fase decisiva els ha posat histèrics. Amb més o menys matonisme, de Manel Manchón a José García Domínguez, el dependentisme espanyolista a Catalunya ha entrat en mode quinqui. Es tracta, alhora, d’amenaçar molt fort i de dir-nos covards. Com si s’enfrontessin a desmemoriats del que ha suposat tantes vegades, de mort i exili, enfrontar-se cara a cara amb l’espanyolisme; com si els qui van al capdavant del proces fossin nans mentals i no s’haguessin plantejat des del mateix moment en què es van oferir a encapçalar les llistes de Junts pel Sí i la CUP a les darreres eleccions, quin era el preu pesonal que estaven disposats a pagar per lluitar per fer realitat l’anhel de dignitat de tants i tants dels seus conciutadans. Tant menysteniment, tants insults, tanta histèria en els nostres adversaris només revela un fet: que saben que anem de cara a barraca.

ASSAIG. Disculpeu que em repeteixi, però el veritable hàmster de la política catalana és la constatació, setmana rera setmana, de fins a quin punt cau encara més avall la qualitat democràtica dels nostres veïns. Dijous, el dia després del surrealista pas per l’Audiència Nacional del regidor de Vic Joan Coma, “La Razón”, “El Mundo” i “El País” hi dedicaven al tema zero centímetres quadrats a les seves portades. Però, atenció, “La Vanguardia” i “El Periódico” exactament el mateix espai. Res. Compte perquè va sonar a autèntic assaig general del que estan disposats a fer quan esclati la repressió contra les institucions democràtiques i els representants del país. Dels mitjans del nacionalisme espanyol publicats a Madrid no ens podíem esperar una altra cosa, però dels dels Godó i Planeta, tot i la seva trajectòria, fins i tot encara ens sorprèn tanta cruesa en la seva manca de vergonya democràtica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…