Amenaces / Assaig

AMENACES. La constatació que entrem en la fase decisiva els ha posat histèrics. Amb més o menys matonisme, de Manel Manchón a José García Domínguez, el dependentisme espanyolista a Catalunya ha entrat en mode quinqui. Es tracta, alhora, d’amenaçar molt fort i de dir-nos covards. Com si s’enfrontessin a desmemoriats del que ha suposat tantes vegades, de mort i exili, enfrontar-se cara a cara amb l’espanyolisme; com si els qui van al capdavant del proces fossin nans mentals i no s’haguessin plantejat des del mateix moment en què es van oferir a encapçalar les llistes de Junts pel Sí i la CUP a les darreres eleccions, quin era el preu pesonal que estaven disposats a pagar per lluitar per fer realitat l’anhel de dignitat de tants i tants dels seus conciutadans. Tant menysteniment, tants insults, tanta histèria en els nostres adversaris només revela un fet: que saben que anem de cara a barraca.

ASSAIG. Disculpeu que em repeteixi, però el veritable hàmster de la política catalana és la constatació, setmana rera setmana, de fins a quin punt cau encara més avall la qualitat democràtica dels nostres veïns. Dijous, el dia després del surrealista pas per l’Audiència Nacional del regidor de Vic Joan Coma, “La Razón”, “El Mundo” i “El País” hi dedicaven al tema zero centímetres quadrats a les seves portades. Però, atenció, “La Vanguardia” i “El Periódico” exactament el mateix espai. Res. Compte perquè va sonar a autèntic assaig general del que estan disposats a fer quan esclati la repressió contra les institucions democràtiques i els representants del país. Dels mitjans del nacionalisme espanyol publicats a Madrid no ens podíem esperar una altra cosa, però dels dels Godó i Planeta, tot i la seva trajectòria, fins i tot encara ens sorprèn tanta cruesa en la seva manca de vergonya democràtica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)