Ves al contingut principal

Bogeria / Campanya

BOGERIA. Tot i la coneguda habilitat del pressupost espanyol per a camuflar la despesa militar i el sosteniment de la Monarquia, la nova ministra María Dolores de Cospedal s’ha despatxat, només prendre possessió com a ministra amb l’amenaça de gastar més i passejar-se sovint de maniobres per Catalunya. En concret de més que doblar aquesta legislatura la despesa oficialment assignada al ministeri de Defensa espanyol (més enllà de les habituals i escandaloses ampliacions de crèdit posteriors, que ara fins i tot el seu TC ha prohibit). Diu, atenció, que cal “defender a España de regímenes totalitarios y populistas". I per a aconseguir-ho, des de 2012 els “Programas Especiales de Armamento” (PEAs) preveuen gastar fins a 37.000 MEUR en fragates, submarins, tancs i avions. La seva integració aquest any en el pressupost del ministeri provocarà un augment del 30%. Una autèntica immoralitat aplaudida pels quatre grups principals del Congreso, Podemos inclòs.

CAMPANYA. La setmana ens ha deixat la notícia que la CUP encetarà la seva campanya pel sí el proper mes de febrer; s’uneix a les que ja han llançat Demòcrates i Esquerres per la Independència, i a la reserva d’1 MEUR per part d’ERC en els seus pressupostos per al 2017. També hem conegut una interessant entrevista amb Íñigo Errejón en la qual el líder de Podemos aconseguia el més difícil: justificar la unilateralitat, però defensant que no tindrà cap efecte polític. CCOO, desgraciadament, l’ha rebutjat, que és el mateix que dir que refusa de fet el Referèndum, tot i seure a la taula del Pacte Nacional celebrat al Parlament. I el cert és que necessitem qui, arribat el moment, acceptant el fet que la unilateralitat no és cap voluntat nostra sinó que és una imposició d’Espanya per tal d’evitar el nostre dret a l’autodeterminació, faci efectivament campanya pel no.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.