Ves al contingut principal

Boicot / Banc

BOICOT. La caverna dependentista ha respost al simple compromís amb la defensa de la projecció internacional de Catalunya per part de Sol Daurella, la presidenta de Coca-Cola European Partners, empresa que fabrica, embotella i distribueix Coca-Cola a tretze països europeus, amb una campanya surrealista sota l’etiqueta #CocaColaRompeEspaña. Mentre les forces de la moderació i el diàleg va unflant el seu globus recurrent, Espanya demostra una vegada i una altra la l’al·lèrgia a la diferència i la incapacitat absoluta per entendre que, fins i tot una part del dependentisme català del que indubtablement forma part la Sol Daurella, entén el seu país com un subjecte polític digne de ser defensat internacionalment. I així, a empentes i rodolons, fins i tot aquest perfil de gent acabarà entenent que, senzillament, amb aquells no hi ha res a fer. Per moltes entrevistes d’Àngels Barceló a Íñigo Errejón que ens passi TV3.

BANC. Dijous a la tarda, el sindicat estudiantil proper a la CUP organitzava una ocupació de la Secretaria d’Universitats per reclamar l’abaratiment d’un 30% (així, sense proporcionalitat en funció de la renda) de les taxes universitàries. Abans, diumenge, quaranta-vuit hores abans que el Govern de la Generalitat aprovés el projecte de pressupostos, tornava a escena amb una nova ocupació i desallotjament exprés el conflicte del denominat Banc Expropiat al barri de Gràcia de Barcelona. Casualment, també, la revifalla coincidia amb diverses senyals que el procés de negociació dels pressupostos entre la majoria de Junts pel Sí i el seu únic complement possible, la CUP, avança adequadament cap a un acord que serà de darrera hora (i amb molt de desgast encara), però que arribarà. Coincidència casual, no dubteu que la detenció de Joan Coma és produirà també en el moment que més mal pugui fer a la unitat de l’independentisme.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…