Ves al contingut principal

Boicot / Banc

BOICOT. La caverna dependentista ha respost al simple compromís amb la defensa de la projecció internacional de Catalunya per part de Sol Daurella, la presidenta de Coca-Cola European Partners, empresa que fabrica, embotella i distribueix Coca-Cola a tretze països europeus, amb una campanya surrealista sota l’etiqueta #CocaColaRompeEspaña. Mentre les forces de la moderació i el diàleg va unflant el seu globus recurrent, Espanya demostra una vegada i una altra la l’al·lèrgia a la diferència i la incapacitat absoluta per entendre que, fins i tot una part del dependentisme català del que indubtablement forma part la Sol Daurella, entén el seu país com un subjecte polític digne de ser defensat internacionalment. I així, a empentes i rodolons, fins i tot aquest perfil de gent acabarà entenent que, senzillament, amb aquells no hi ha res a fer. Per moltes entrevistes d’Àngels Barceló a Íñigo Errejón que ens passi TV3.

BANC. Dijous a la tarda, el sindicat estudiantil proper a la CUP organitzava una ocupació de la Secretaria d’Universitats per reclamar l’abaratiment d’un 30% (així, sense proporcionalitat en funció de la renda) de les taxes universitàries. Abans, diumenge, quaranta-vuit hores abans que el Govern de la Generalitat aprovés el projecte de pressupostos, tornava a escena amb una nova ocupació i desallotjament exprés el conflicte del denominat Banc Expropiat al barri de Gràcia de Barcelona. Casualment, també, la revifalla coincidia amb diverses senyals que el procés de negociació dels pressupostos entre la majoria de Junts pel Sí i el seu únic complement possible, la CUP, avança adequadament cap a un acord que serà de darrera hora (i amb molt de desgast encara), però que arribarà. Coincidència casual, no dubteu que la detenció de Joan Coma és produirà també en el moment que més mal pugui fer a la unitat de l’independentisme.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.