Ves al contingut principal

Campanya / Delació

CAMPANYA. Un grup d’independentistes amb Demòcrates de Catalunya al capdavant, en companyia del col·lectiu de personalitats públiques i d’opinadors que va defensar la re-introducció del referèndum al full de ruta després del 27-S, han fet aquesta setmana la presentació i el primer acte de la campanya a favor del sí. Fa pocs dies s’activava també la d’Esquerres per la Independència. Efectivament, hem de superar per elevació qualsevol dubte al voltant de la celebració del referèndum i donar-ho per fet. La incomoditat de la Gemma Galdón al “Més324” quan Elisenda Paluzie i Toni Castellà presentaven la iniciativa és el millor indicador de la conveniència de sortir al carrer a convèncer tanta gent com sigui possible. Però, sobretot (perquè els nous seran pocs, que tothom té partit pres fa mesos i anys) el que cal és donar seguretat i confiança als propis. Aquí no recularà ningú, tothom endavant. Ni un pas enrere.

DELACIÓ. La doble vara de mesurar de Ciudadanos comença a guanyar la categoria de mítica. Després d’assegurar que no acceptarien cap nova retallada, ja han començat a menjar-se, de la mà del govern espanyol, els primers gripaus. Aquesta setmana, a la Comissió d’Interior, el partit taronja ha exigit que es faci públic el nom de mossos associats a la seva sectorial de l’Assemblea Nacional. Tal demanda, no només suposa un atemptat a la llibertat d’associació sinó també un desconeixement flagrant de la legislació que protegeix les dades relatives a l’adscripció ideològica de les persones. Després d’haver-nos sentit dir de tot, amb una manipulació evident, cada vegada que s’assenyalava l’acció dependentista als mitjans d’algun personatge públic, ara es demana una llista negra de funcionaris públics arran de la seva activitat particular. Clar que són els mateixos que ja han apartat de les seves funcions un jutge per les seves idees. Grans demòcrates.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…