Ves al contingut principal

Campanya / Delació

CAMPANYA. Un grup d’independentistes amb Demòcrates de Catalunya al capdavant, en companyia del col·lectiu de personalitats públiques i d’opinadors que va defensar la re-introducció del referèndum al full de ruta després del 27-S, han fet aquesta setmana la presentació i el primer acte de la campanya a favor del sí. Fa pocs dies s’activava també la d’Esquerres per la Independència. Efectivament, hem de superar per elevació qualsevol dubte al voltant de la celebració del referèndum i donar-ho per fet. La incomoditat de la Gemma Galdón al “Més324” quan Elisenda Paluzie i Toni Castellà presentaven la iniciativa és el millor indicador de la conveniència de sortir al carrer a convèncer tanta gent com sigui possible. Però, sobretot (perquè els nous seran pocs, que tothom té partit pres fa mesos i anys) el que cal és donar seguretat i confiança als propis. Aquí no recularà ningú, tothom endavant. Ni un pas enrere.

DELACIÓ. La doble vara de mesurar de Ciudadanos comença a guanyar la categoria de mítica. Després d’assegurar que no acceptarien cap nova retallada, ja han començat a menjar-se, de la mà del govern espanyol, els primers gripaus. Aquesta setmana, a la Comissió d’Interior, el partit taronja ha exigit que es faci públic el nom de mossos associats a la seva sectorial de l’Assemblea Nacional. Tal demanda, no només suposa un atemptat a la llibertat d’associació sinó també un desconeixement flagrant de la legislació que protegeix les dades relatives a l’adscripció ideològica de les persones. Després d’haver-nos sentit dir de tot, amb una manipulació evident, cada vegada que s’assenyalava l’acció dependentista als mitjans d’algun personatge públic, ara es demana una llista negra de funcionaris públics arran de la seva activitat particular. Clar que són els mateixos que ja han apartat de les seves funcions un jutge per les seves idees. Grans demòcrates.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…