Ves al contingut principal

Cervantes / Estelades

CERVANTES. La quota catalana al govern Rajoy, la metralladora Dolors Montserrat ha estat notícia pel surrealisme triple de la seva proposta d’un programa d’intercanvi per a alumnes d’entre 14 i 18 anys a nivell espanyol, que portaria per nom Cervantes. Surrealista pel fet que va anunciar-lo la ministra de Sanitat en la seva compareixença a la Comissió de Sanitat i Serveis Socials del Congreso. Surrealista perquè diu que ho ha “comentat amb el ministre d’Educació”. Així. Surrealista perquè no se sap res més sobre tal ocurrència: ni quan s’implementarà, ni quants diners hi posarà el govern espanyol ni a quants alumnes afectarà. Vaja, que és un simple intent de cridar l’atenció. I si és que va endavant, només serà per a ajudar a posar en qüestió la immersió lingüística a Catalunya. O potser es tracta de fer més independentistes enviant joves a Espanya perquè siguin conscients de quins són els serveis allà i aquí?

ESTELADES. Tot i que l’escassa claredat de l’acord ha portat a criticar-lo dins el món independentista, els titulars de la premsa enemiga de la llibertat del nostre poble deixen clara la nostra victòria: “La UEFA acepta las 'estelades' en los estadios”, publicava en saber-se la notícia el diari “El Mundo”. I és que la recepta és dignitat i persistència. La directiva del Barça ha anat amunt i avall, presentant i retirant recursos. La gent, no. Des del primer dia, els socis i els seguidors de l’equip van dir que de cap manera estaven disposats a acceptar la limitació de la seva llibertat d’expressió. I així hem viscut aquests darrers mesos en els quals cada partit s’ha convertit en una magnífica ocasió per manifestar que volem exercir en plenitud els drets polítics. Així ho han entès les aficions d’altres equips, sumant-se a la reivindicació i, finalment, la persecució que van impulsar les autoritats espanyoles s’ha ensorrat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…