Ves al contingut principal

Consultar / Exigents

CONSULTAR. El tret al peu del referèndum promogut pel primer ministre Matteo Renzi a Itàlia ha donat lloc aquesta setmana a una nova campanya (vergonyosa) contra la fórmula referendària. N’ha excel·lit (com ja va fer abans del 27-S), des de les pàgines de l’òrgan espanyol de Ciudadanos, el diari “El País”, l’insigne catedràtic Francesc de Carreras, tot seguint una línia argumental francament preocupant. Llegiu sinó l’eix central: “consultar directamente a los ciudadanos sobre una cuestión es una forma de participación de escasa calidad democráctica”. Com fonamentar-ho? Atureu màquines, espectacular: “los ciudadanos no suelen tener conocimientos suficientes para expresar un criterio bien fundamentado, con lo cual sus respuestas se dejan guiar más por las emociones que por la racionalidad”: aquest principi, hauríem d’aplicar-lo també a les eleccions? Tornem al sufragi censatari, on només participin les elits amb “criteris ben fonamentats” o directament eliminem les eleccions i passem a una aristocràcia en defensa de la unitat d’Espanya?

EXIGENTS. Superats els pitjors moments de la crisi econòmica, encara que amb amenaces molt importants per a amplis sectors de la societat, sorprèn el negativisme amb el qual una part de l’independentisme està assistint a la fase definitiva de l’alliberament nacional del país. És una agror que ho corca tot. País de “tribuneros”, es tracta de dubtar sempre de tothom, especialment dels qui van al capdavant. Deixant-los sols. Prenent sempre el cantó negatiu de qualsevol novetat. La sospita permanent. Aquesta setmana ha estat kafkià observar la reacció davant la millora relativa de l’educació catalana apreciada per l’informe PISA: els anys anteriors, la seva publicació desfermava una autèntica onada de retrets contra el Departament d’Ensenyament; aquest any, la garbinada ha anat directe contra... el mateix informa PISA, per manca de credibilitat, perquè no avalua un munt d’aspectes que caldria tenir-hi en compte. No seríem catalans ni seríem on som si no ens ho poséssim tan i tan difícil.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…