Ves al contingut principal

Consultar / Exigents

CONSULTAR. El tret al peu del referèndum promogut pel primer ministre Matteo Renzi a Itàlia ha donat lloc aquesta setmana a una nova campanya (vergonyosa) contra la fórmula referendària. N’ha excel·lit (com ja va fer abans del 27-S), des de les pàgines de l’òrgan espanyol de Ciudadanos, el diari “El País”, l’insigne catedràtic Francesc de Carreras, tot seguint una línia argumental francament preocupant. Llegiu sinó l’eix central: “consultar directamente a los ciudadanos sobre una cuestión es una forma de participación de escasa calidad democráctica”. Com fonamentar-ho? Atureu màquines, espectacular: “los ciudadanos no suelen tener conocimientos suficientes para expresar un criterio bien fundamentado, con lo cual sus respuestas se dejan guiar más por las emociones que por la racionalidad”: aquest principi, hauríem d’aplicar-lo també a les eleccions? Tornem al sufragi censatari, on només participin les elits amb “criteris ben fonamentats” o directament eliminem les eleccions i passem a una aristocràcia en defensa de la unitat d’Espanya?

EXIGENTS. Superats els pitjors moments de la crisi econòmica, encara que amb amenaces molt importants per a amplis sectors de la societat, sorprèn el negativisme amb el qual una part de l’independentisme està assistint a la fase definitiva de l’alliberament nacional del país. És una agror que ho corca tot. País de “tribuneros”, es tracta de dubtar sempre de tothom, especialment dels qui van al capdavant. Deixant-los sols. Prenent sempre el cantó negatiu de qualsevol novetat. La sospita permanent. Aquesta setmana ha estat kafkià observar la reacció davant la millora relativa de l’educació catalana apreciada per l’informe PISA: els anys anteriors, la seva publicació desfermava una autèntica onada de retrets contra el Departament d’Ensenyament; aquest any, la garbinada ha anat directe contra... el mateix informa PISA, per manca de credibilitat, perquè no avalua un munt d’aspectes que caldria tenir-hi en compte. No seríem catalans ni seríem on som si no ens ho poséssim tan i tan difícil.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.